L'inici del seminari va començar amb un conte que vaig explicar jo. El conte va ser “ La castanyera”. Aquest conte tracta del dia en que la castanyera va anar al bosc ha collir castanyes i és va confondre en agafar cargols i no pas castanyes.
He volgut jugar amb la participació dels companys de classe i les cançons alhora d'explicar la història per poder realitzar, d'aquesta manera, un altre forma d'explicar un conte i així mantindre als companys intrigats per tal de no perdre l'interès per la narració ja que la seva participació els mantenen atents i participen a la continuació del fil de la història.
Vet aquí que dalt d´una muntanya hi havia una casa, i dins la casa vivia la castanyera que dormia. La castanyera es va despertar i es va començar a vestir: primer la camisa, que li anava petita. Després, la castanyera es va posar la faldilla, que li feia campana. Finalment, la castanyera es va posar les sabates, que li feien cloc-cloc.
Un matí, la castanyera amb un mocador al cap, va sortir de casa seva i va anar al bosc amb un cistell penjat al braç. Sabeu que li va passar? va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
-oh! quantes castanyes!!! que estic contenta! i es posa a collir castanyes.
I vinga collir castanyes!
- castanya ... al cistell! - castanya ... al cistell! Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta, va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Llavors va agafar les castanyes del cistell i... - Ah!!! i les castanyes? - On són? El cistell era ben buit. totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar i va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava ...
- Castanyes, on sou? Ningú no contestava. les castanyes no hi eren. En aquell moment es va posar a ploure i entre les gotes que rebotien a terra, la castanyera va veure, tot d'una una castanya que caminava.
-Com pot ser?les castanyes no caminen pas! -Oh! i una altra castanya que també camina! però, si tenen banyes i tot!
-Què he fet! he collit cargols i no pas castanyes!
-Hauré d'anar al bosc un altre cop! ja cal que corri ...
Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
-per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu banya" - i si són castanyes, no trauran les banyes. Quan va acabar de cantar la canç'ó va mirar les castanyes i va dir:
-no traieu les banyes?doncs, sou les castanyes!!!
-aquesta vegada l'he encertada!!!!
La castanyera se'n torna cap a la seva paradeta i les va començar a torrar. Amb l'oloreta que feia les castanyes i els crits que anava donant la castanyera dient " CASTANYES TORRADES, CASTANYES TORRADETES, tots els nens i nenes de la ciutat es van apropar a comprar castanyes i com tots estaven molt contents perquè feia molt de temps que esperaven que arrivès la tardor per menjar castanyes, tots plegats van fer una festa.
I sabeu com es diu aquest dia?. Doncs aquest és el dia de la castanyada.
I conte, contat, aquest conte s'acabat
il·lustració d'Elisabet Farrés
La següent activitat la van realitzar l'Arantxa i la Berta i ens van exposar una notícia relazionada amb l'actualitat educativa. El títol de la notícia és el següent : ”Arranca la digitalización de las aulas”, una notícia extreta del diari El País del 4 de Setembre.
Aquesta notícia tracta de les Tic en les escoles on hi ha un programa anomenat Escuela 2.0 que prevé la digitalització de 14.400 aules amb pissarres digitals i portàtils per cada alumne, destinats a 400.000 alumnes i on els professors, per tant, s'hauran de formar per tal de fer-ne ús de les TIC a les seves classes.
També l'Arantxa i la Berta van fer recerca d'unes altres notícies relacionades amb les TIC en les aules i les van llegir al seminari, per tal de fer-nos veure que ja hi han escoles on les TIC ja s'estan aplicant.
Ens van proposar realitzar una activitat interessant, on vam tindre que exposar idees en contra i a favor sobre temes com, per exemple, la distracció dels infants davant l'ordinador. Aquí ens van posar tots d'acord que és una bona idea que des de petits es vagin integrant amb les noves tecnologies, on un punt a favor és que no hi haurà una despesa tan gran en diners relacionats amb el material escolar però que s'han de fer activitat dinàmiques amb els nens per tal de que aquests no es distreguin.
Un altre tema que ens van proposar debatre va ser la formació del professorat respecte a les noves tecnologies i varem comentar que quan s'implica fer canvis i realitzar un esforç per fer cursos fora del teu horari de treball per tal d'aprendre el bon funcionament de les noves tecnologies, dóna mandra.
Loles, ens va aclarir, que la integració de les noves tecnologies no substituiran pas, el llibre i el llapis, sinó que són noves tècniques que poden afavorir l'aprenentatge dels alumnes.
La tercera activitat la van realitzar la Cristina i l'Arantxa i ens varen presentar una altre notícia relacionada amb l'àmbit educatiu. El títol de la notícia va ser el següent : “¿Enseñanza infantil en condiciones?”.
Aquest redactat tracta d'una carta que escriu una mare al diari El Periódico el 22 d'Octubre. El contingut d'aquesta carta tracta de la queixa col.lectiva d'uns pares degut a la falta dels serveis que realitzen els auxiliars en l'escola CP Hispanidad en el primer curs d'ensenyança infantil. L'escrit d'aquesta queixa és principalment la lluita que tenen amb la DGA, ja que aquests no volen subvencionar a l'escola oferint els serveis d'una auxiliar perquè el nombre d'alumnes en P3 no arriba als 42 nens i per tant quan un nen requereix l'ajuda de la mestre per anar al servei, per exemple, la classe es queda sense professora deixant als alumnes sols en aquell moment.
L'activitat que ens van proposar a fer relacionat amb el tema de la notícia, va consistir en repartir uns paperets on et deien el paper que havies de fer, com per exemple, el director, el subdirector, l'ajudant de la mestre, o fer el paper de pares d'un nen amb problemes d'esfínter, i defensar, d'aquesta manera, la teva posició respecte al paper que t'havia tocat.
Durant l'activitat van aparèixer diferents temes a debatre i un d'ells que vaig trobar molt encertat va ser que de vegades, en les escoles, hi han nens amb problemes, com pot ser l'autisme, per exemple, i ets pots estranyar de com pot ser, que de vegades no donin suport d'ajudes a les escoles. Però l'origen de que les escoles no rebin aquestes ajudes, moltes vegades prové dels pares, ja que aquests no porten al nen a fer-li un diagnostic perquè no volen veure la realitat i sense aquest diagnostic les escoles no poden rebre subvencions.
Al finalitzar l'activitat Loles ens va comentar, respecte la notícia de no donar subvencions si no hi han més de 42 alumnes, que moltes vegades, trobar la línia de tall és molt difícil i per tan s'ha de posar un límit concret, és a dir que s'ha de marcar una línia que a vegades és molt difícil de concretar i no sempre tothom estarà a favor d'aquesta decisió.
La quarta activitat va ser l'entorn sonor de Berta on quasi el 90% de sons que escolta en la seva casa provenen d'aparells tecnològics. I la conclusió que va arribar Berta sobre l'activitat és que en la seva casa hi han massa sorolls i quan de veritat s'adona de la tranquil.litat i pot percebre el silenci absolut és quan apaga l'ordinador i es va a dormir.
L'Arantxa també li va tocar exposar l'activitat de l'entorn sonor i va arribar a la mateixa conclusió que la Berta, on ens va comentar que al anar-se a dormir es quan s'adona de la contaminació acústica que ens envolta durant el dia.
Per finalitzar la classe, vam realitzar una activitat molt divertida que ens va proposar la Loles. Aquesta activitat se li va ocórrer al escoltar un dels sons de l'entorn sonor de l'Arantxa, on les claus van ser les protagonistes de l'activitat. Així que tots vam ficar les nostres claus ,que portàvem a sobre ,en una bossa i l'activitat va consistir en esbrinar ,amb els sons que feien les claus al xocar , de qui eren les claus que escoltàvem i és clar, nosaltres no veiem les claus, només les escoltàvem. Va ser impressionant quan dues persones, quasi sense escoltar massa els sons que feien les claus, van reconèixer molt ràpidament les seves claus.
Per tant, l'objectiu de l'activitat va consistir en que moltes vegades no ens adonem de molts dels sons que escoltem però els tenim tan assimilats que els podríem reconèixer només en escoltar-los, com ha passat en l'activitat de les claus.
La frase del dia d'avui és : “ Moltes vegades no som conscients de molt dels sons que escoltem però els reconeixem al escoltar-los perquè els tenim assimilats.”
Fotografia de Jose Lipanes
Dibuix de Fortuna
Imatge extreta d'aquest enllaç
