El seminari s'acaba...

14 de Decembre 2009

El dimarts passat fou l'últim seminari del 2009, però tot i així va ser un dia carregat d'activitats.

Primer va començar la Laura Cortada amb el seu conte “La llegenda de Sant Jordi”, on ens va anar mostrant imatges del conte en format digital amb el seu ordinador portàtil.

Dibuix de Fortuna

Tot seguit en Guillem ens va presentar dos contes “El pollet groguet”, un pollet que es va perdre i volia trobar als seus germans. Un conte que estava ple d'ous sorpreses, ja que quan els obria apareixien diferents animalons petits. I el segon conte que ens va explicar va ser “L'enfadat”, un conte molt maco que ell mateix va dissenyar l'any passat en el mòdul d'educació infantil. He de dir que hem va encantar aquest últim conte, era molt enginyós i els dibuixos estaven molt ben realitzats.

I l'últim conte ens el va explicar l'Eloy “En Teo i el primer dia d'escola”. Un conte que ja coneixia i que hem va transmetre records d'infantesa.

En aquest seminari també hi va haver activitat educativa i ens la varen presentar l'Eloy, el Guillem i la Laura Cortada. El títol de la notícia és el següent “Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños” extreta del diari El País,el dimecres 18 de Novembre.

Vaig trobar la notícia molt interessant ja que tractava d'un estudi que va realitzar la Universitat de Granada amb 266 nens entre 11 i 16 anys on explicava que jugant als videojocs amb un ús moderat repercuteix positivament en les variables cognitives dels joves, com per exemple :

-Millora la memòria visual i perifèrica.
-Ajuden a prevenir el senderisme amb les noves consoles del S.XXI com la Wii
-Estimula l'aprenentatge, la creació i la comprensió científica.

Per poder contrastar aquest estudi van trobar en 4 diaris articles relacionats amb els videojocs i ninguna d'elles feia una crítica negativa, tot al contrari, tots quatre diaris estaven d'acord que amb un ús moderat pot ajudar ,positivament, a ser més estratègic.

La conclusió que tots vam extreure amb aquesta activitat educativa va ser que jugar amb videojocs adients a l'edat del nen d'una manera dosificada pot influir positivament en el sistema cognitiu del nen però abusar dels videojocs pot crear nerviosisme i un estat d'ànim neguitós i d'angoixa durant tot el dia.

Imatge extreta d'aquest enllaç

La Loles, mestre del seminari, en va confirmar la conclusió extreta explicant-nos un experiment que va fer ella amb una companya seva, el qual tractava de jugar durant 12 hores seguides a l'ordinador per poder experimentar que és el que sents i les contradiccions que pots arribar a sentir. La conclusió que va extreure va ser que en finalitzar la proba no va poder dormir gens ni mica, tenia una sensació de neguit i constantment veia en la seva consciència la pantalla de l'ordinador i el videojoc.

En finalitzar, l'Eloy ,el Guillem i la Sara ens van exposar el seu entorn sonor on tots van coincidir que hi ha molta contaminació acústica durant tot el dia.

La frase del dia : " Posaré al meu blog la recepta de com fer ametlles garapinyades. " Laura Moragues

P.D : estaven riques, riques, riques!!

¡Quanta creativitat!

10 de Novembre 2009

L'inici de la classe va començar amb el conte de l'Eli Puig on ens va repartir uns dibuixos d'unes verduretes impreses en paper per tal de que nosaltres poguéssim participar amb el seu conte.

El conte que ens va explicar va ser “la sopa de pedres”, un conte que mai havia escoltat però hem va agradar molt. La manera que va explicar el conte va ser molt divertida perquè el va interpretar amb un dibuixets que havia fet on els anava movent i posant diferents veus.

M'ho vaig passar d'allò més bé perquè les veus que anava interpretant eren molt gracioses, a més, també va ser sons com el del vent, el d'un nen caminar, entre altres, que li va donar un toc especial a la manera de narrar la història. A més, aquest conte acaba amb una metàfora comparant la sopa de pedres que havia realitzat el soldat, protagonista de la història, amb la solidaritat que van tindre els nens del poble alhora de portar-li ingredients al soldat per tal de que la sopa estigués més bona.

Imatge extreta de Germinador Wiki

A més, l'Eli Puig ens va proposar una activitat molt divertida i interessant que va consistir en realitzar un conte tots plegats. L'objectiu de l'activitat va consistir que a través d'unes cartes on sortien objectes, personatges i diferents situacions es tractava d'estimular la nostra imaginació creant un conte tots en comú, on s'havia de lligar la narració del company anterior amb una de les cartes que tu tenies. El més difícil era quedar-te amb l'última carta,on cadascú tenia l'escrit d'un final diferent i que havies de relacionar-lo amb tota la història que havíem explicat entre tots.

L'Arantxa Lordel ens va explicar el conte dels “tres porquets”. Em va sobtar la manera com el va explicar perquè jo l'havia escoltat d'una altre manera i pensava que aquest conte només tenia una versió. Ja veus, el seminari, per tant, és un lloc que pots aprendre molt i descobrir moltes coses de noves.

L'Arantxa va portar unes cartolines on apareixien dibuixats els porquets i les seves respectives cases, però va donar la casualitat que la Laura, una altre companya de classe, portava en aquell moment tres pelutxos de porquets i un llop, jo em vaig quedar sorpresa i em vaig posar a pensar que, a vegades, la vida ens dóna moltes situacions sorprenents i aquesta va ser una d'elles. Així que els pelutxos van ser els protagonistes del conte on diferents companys van ajudar a l'Arantxa a explicar el conte donant vida als ninots.

L'última activitat va ser la de la Berta i la Sara on ens van presentar una notícia del Periódico del 20 d'octubre. La notícia tracta d'ampliar l'ensenyança obligatòria fins els 18 anys, comenta Ángel Gabilondo, ministre d'educació,en la notícia que ens van exposar al seminari. Però el nou sistema educatiu que volen implantar és molt rígid i per tant no ocorrerà de manera immediata, així que haurà de passar un cert temps fins que l'implantin. A més, van fer comparatives amb uns altres diaris i en el diari el País del 30 d'Octubre, afegeix que durant l'edat dels 16 als 18 anys, es podrà realitzar la nova ensenyança obligatòria a temps parcial per tal de que puguin estudiar i treballar alhora.

Ens van comentar que a les sortides de les escoles s'han fet enquestes als joves però aquests no hi estan d'acord, una opinió oposada a la que pensen els adults.

La frase del seminari d'avui és : “Nosaltres, com a futurs mestres,també hem de treballar la nostra creativitat i deixar-la volar.”

Il·lustració de Pablo Bernasconi

¿On són les meves claus?

03 de Novembre 2009

El dia del seminari d'avui, va ser molt extens perquè vam exposar molts treballs que s'havien d'exposar avui.

L'inici del seminari va començar amb un conte que vaig explicar jo. El conte va ser “ La castanyera”. Aquest conte tracta del dia en que la castanyera va anar al bosc ha collir castanyes i és va confondre en agafar cargols i no pas castanyes.
He volgut jugar amb la participació dels companys de classe i les cançons alhora d'explicar la història per poder realitzar, d'aquesta manera, un altre forma d'explicar un conte i així mantindre als companys intrigats per tal de no perdre l'interès per la narració ja que la seva participació els mantenen atents i participen a la continuació del fil de la història.

Aquí us poso la història de “la castanyera” per si algú la vol per anar fent recopilacions de contes i aquest conte diu així:

Quan arriba el temps de collir castanyes... també arriba... la tardor... ni fred, ni calor.

Vet aquí que dalt d´una muntanya hi havia una casa, i dins la casa vivia la castanyera que dormia. La castanyera es va despertar i es va començar a vestir: primer la camisa, que li anava petita. Després, la castanyera es va posar la faldilla, que li feia campana. Finalment, la castanyera es va posar les sabates, que li feien cloc-cloc.

Un matí, la castanyera amb un mocador al cap, va sortir de casa seva i va anar al bosc amb un cistell penjat al braç. Sabeu que li va passar? va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:

-oh! quantes castanyes!!! que estic contenta! i es posa a collir castanyes.

I vinga collir castanyes!

- castanya ... al cistell! - castanya ... al cistell! Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta, va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Llavors va agafar les castanyes del cistell i... - Ah!!! i les castanyes? - On són? El cistell era ben buit. totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar i va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava ...

- Castanyes, on sou? Ningú no contestava. les castanyes no hi eren. En aquell moment es va posar a ploure i entre les gotes que rebotien a terra, la castanyera va veure, tot d'una una castanya que caminava.
-Com pot ser?les castanyes no caminen pas! -Oh! i una altra castanya que també camina! però, si tenen banyes i tot!

-Què he fet! he collit cargols i no pas castanyes!

-Hauré d'anar al bosc un altre cop! ja cal que corri ...
Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:

-per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu banya" - i si són castanyes, no trauran les banyes. Quan va acabar de cantar la canç'ó va mirar les castanyes i va dir:

-no traieu les banyes?doncs, sou les castanyes!!!

-aquesta vegada l'he encertada!!!!
La castanyera se'n torna cap a la seva paradeta i les va començar a torrar. Amb l'oloreta que feia les castanyes i els crits que anava donant la castanyera dient " CASTANYES TORRADES, CASTANYES TORRADETES, tots els nens i nenes de la ciutat es van apropar a comprar castanyes i com tots estaven molt contents perquè feia molt de temps que esperaven que arrivès la tardor per menjar castanyes, tots plegats van fer una festa.

I sabeu com es diu aquest dia?. Doncs aquest és el dia de la castanyada.

I conte, contat, aquest conte s'acabat

il·lustració d'Elisabet Farrés

La següent activitat la van realitzar l'Arantxa i la Berta i ens van exposar una notícia relazionada amb l'actualitat educativa. El títol de la notícia és el següent : ”Arranca la digitalización de las aulas”, una notícia extreta del diari El País del 4 de Setembre.

Aquesta notícia tracta de les Tic en les escoles on hi ha un programa anomenat Escuela 2.0 que prevé la digitalització de 14.400 aules amb pissarres digitals i portàtils per cada alumne, destinats a 400.000 alumnes i on els professors, per tant, s'hauran de formar per tal de fer-ne ús de les TIC a les seves classes.

També l'Arantxa i la Berta van fer recerca d'unes altres notícies relacionades amb les TIC en les aules i les van llegir al seminari, per tal de fer-nos veure que ja hi han escoles on les TIC ja s'estan aplicant.

Ens van proposar realitzar una activitat interessant, on vam tindre que exposar idees en contra i a favor sobre temes com, per exemple, la distracció dels infants davant l'ordinador. Aquí ens van posar tots d'acord que és una bona idea que des de petits es vagin integrant amb les noves tecnologies, on un punt a favor és que no hi haurà una despesa tan gran en diners relacionats amb el material escolar però que s'han de fer activitat dinàmiques amb els nens per tal de que aquests no es distreguin.

Un altre tema que ens van proposar debatre va ser la formació del professorat respecte a les noves tecnologies i varem comentar que quan s'implica fer canvis i realitzar un esforç per fer cursos fora del teu horari de treball per tal d'aprendre el bon funcionament de les noves tecnologies, dóna mandra.
Loles, ens va aclarir, que la integració de les noves tecnologies no substituiran pas, el llibre i el llapis, sinó que són noves tècniques que poden afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

La tercera activitat la van realitzar la Cristina i l'Arantxa i ens varen presentar una altre notícia relacionada amb l'àmbit educatiu. El títol de la notícia va ser el següent : “¿Enseñanza infantil en condiciones?”.

Aquest redactat tracta d'una carta que escriu una mare al diari El Periódico el 22 d'Octubre. El contingut d'aquesta carta tracta de la queixa col.lectiva d'uns pares degut a la falta dels serveis que realitzen els auxiliars en l'escola CP Hispanidad en el primer curs d'ensenyança infantil. L'escrit d'aquesta queixa és principalment la lluita que tenen amb la DGA, ja que aquests no volen subvencionar a l'escola oferint els serveis d'una auxiliar perquè el nombre d'alumnes en P3 no arriba als 42 nens i per tant quan un nen requereix l'ajuda de la mestre per anar al servei, per exemple, la classe es queda sense professora deixant als alumnes sols en aquell moment.

L'activitat que ens van proposar a fer relacionat amb el tema de la notícia, va consistir en repartir uns paperets on et deien el paper que havies de fer, com per exemple, el director, el subdirector, l'ajudant de la mestre, o fer el paper de pares d'un nen amb problemes d'esfínter, i defensar, d'aquesta manera, la teva posició respecte al paper que t'havia tocat.

Durant l'activitat van aparèixer diferents temes a debatre i un d'ells que vaig trobar molt encertat va ser que de vegades, en les escoles, hi han nens amb problemes, com pot ser l'autisme, per exemple, i ets pots estranyar de com pot ser, que de vegades no donin suport d'ajudes a les escoles. Però l'origen de que les escoles no rebin aquestes ajudes, moltes vegades prové dels pares, ja que aquests no porten al nen a fer-li un diagnostic perquè no volen veure la realitat i sense aquest diagnostic les escoles no poden rebre subvencions.

Al finalitzar l'activitat Loles ens va comentar, respecte la notícia de no donar subvencions si no hi han més de 42 alumnes, que moltes vegades, trobar la línia de tall és molt difícil i per tan s'ha de posar un límit concret, és a dir que s'ha de marcar una línia que a vegades és molt difícil de concretar i no sempre tothom estarà a favor d'aquesta decisió.

La quarta activitat va ser l'entorn sonor de Berta on quasi el 90% de sons que escolta en la seva casa provenen d'aparells tecnològics. I la conclusió que va arribar Berta sobre l'activitat és que en la seva casa hi han massa sorolls i quan de veritat s'adona de la tranquil.litat i pot percebre el silenci absolut és quan apaga l'ordinador i es va a dormir.

L'Arantxa també li va tocar exposar l'activitat de l'entorn sonor i va arribar a la mateixa conclusió que la Berta, on ens va comentar que al anar-se a dormir es quan s'adona de la contaminació acústica que ens envolta durant el dia.

Per finalitzar la classe, vam realitzar una activitat molt divertida que ens va proposar la Loles. Aquesta activitat se li va ocórrer al escoltar un dels sons de l'entorn sonor de l'Arantxa, on les claus van ser les protagonistes de l'activitat. Així que tots vam ficar les nostres claus ,que portàvem a sobre ,en una bossa i l'activitat va consistir en esbrinar ,amb els sons que feien les claus al xocar , de qui eren les claus que escoltàvem i és clar, nosaltres no veiem les claus, només les escoltàvem. Va ser impressionant quan dues persones, quasi sense escoltar massa els sons que feien les claus, van reconèixer molt ràpidament les seves claus.
Per tant, l'objectiu de l'activitat va consistir en que moltes vegades no ens adonem de molts dels sons que escoltem però els tenim tan assimilats que els podríem reconèixer només en escoltar-los, com ha passat en l'activitat de les claus.

La frase del dia d'avui és : “ Moltes vegades no som conscients de molt dels sons que escoltem però els reconeixem al escoltar-los perquè els tenim assimilats.”

Fotografia de Jose Lipanes

Bones notes, una beca

20 d'Octubre 2009

L'inici del seminari va començar d'una manera especial ja que cadascú va mostrar a la resta dels companys un record de la seva infantessa. Jo vaig portar un creuer de fusta que vaig fer a primària pel dia del pare, uns altres van portar un llibre, fotografies, un mòbil de nadal, una caixa de música i uns llibrets de cal.ligrafia. Tots vam estar d'acord que aquests records tenen un valor sentimental molt important.
Loles, la mestre del seminari, ens va dir que cada any en el seminari fa la mateixa activitat però que és molt trist veure com cada any els alumnes tenen menys records de la seva infantessa guardats. I estic d'acord amb el seu pensament, ja que tots els pares i fills no haurien de llençar aquests records tan benvolguts, on algun dia, buscant el bagul dels records et farien molta gràcia tornar a recordar aquells bons moments i poder així, compartir aquells records amb els pares i fills.

Un cop vam finalitzar l'activitat dels records, Judit Degracia i jo, vam exposar l'anàlisi de la notícia d'actualitat.

Títol: Educació becarà a alumnes que acabin la ESO amb una nota de 8 o superior.

Font: En format digital (www. Elperiódico.com)

Per primera vegada la Conselleria d’educació premiarà el bon rendiment dels alumnes de la ESO que tinguin una nota mitjana d’un 8 o superior destinant un milió d’euros a la creació de beques on cada estudiant rebrà un màxim de 1200€ anuals sempre i quan la família dels estudiants tinguin uns ingressos reduïts.
L’objectiu d’aquestes ajudes és aconseguir que els estudiants continuïn amb la seva formació acadèmica ajudant-los econòmicament i ampliant així la millora de les seves possibilitats en un futur laboral. La intenció d’aquestes beques es promoure la motivació d’aquests estudiants que han demostrat al llarg del curs un bon rendiment i que podrien abandonar la seva continuació acadèmica per problemes econòmics familiars.
El plaç màxim per poder acollir-se a la nova beca va terminar el 30 de setembre, on es va tenir que presentar la nota mitjana de la ESO junt amb els ingressos de la família i el nombre d’habitants en cada nucli familiar.

Podeu trobar la notícia sencera aquí

Justificació de l'elecció de la notícia

Ens va cridar l’atenció aquesta notícia pel fet de que la beca va dirigida a alumnes de la ESO quan normalment les beques van dirigides a estudis superiors, un fet que mai s’ha donat.
Suposem que aquestes ajudes estan més bé destinades per una ajuda a les famílies per tal de que aquests adolescents no es tinguin que posar a treballar per portar diners a casa i així, d'aquesta manera no deixar la formació acadèmica.

Comparació amb altres diaris

El país i l’avui . Aquests dos diaris, en els seus titulars, han fet més èmfasis en que les beques aniran destinades a les famílies amb pocs recursos econòmics a diferencia del titular del periódico que fa més èmfasis en la nota que s'ha d'aconseguir per poder obtenir aquesta beca. En l'escrit de la notícia , l’única diferencia és la forma en la qual està redactada, ja que les xifres i la informació és la correcta.
El 9diari, el singular digital, diari de Girona i l’Empordà ens ha cridat moltíssim l’atenció perquè hem comprovat que tant la informació com l’estructura del text és exactament la mateixa. No vam poder esbrinar si el redactor era el mateix en els 3 diaris.

Informació extra

Aquí vam aportar un resum-gràfic d'un estudi que fa ver Caixa Catalunya amb el instituto de infancia i mundo urbano sobre quines poden ser els factor que influeixen en el fracàs escolar.
Quan vam exposar aquest gràfic van sorgir moltes idees oposades sobre el que ens diu en l'estudi. Jo estic d'acord en molts aspectes que es van comentar a classe, com per exemple, que tindre uns progenitors que no tinguin estudis superiors no significa que els seus fills no puguin aconseguir el seu somni, ja que segurament aquests s'esforçaran molt més.

Per tant, aquest estudi, segurament estarà basat en enquestes a un tipus de persones en concret, però crec que el haver buscat aquesta informació va anar molt bé perquè vam poder contrastar diferents punts de vistes, idees i pensament.

Activitat a classe

L’activitat consistia en dividir la classe en dos grups de 7 i cadascun d’aquest s’encarregava de donar arguments, uns a favor i uns altres en contra sobre el tema tractat.
No vam poder realitzar l'activitat perquè es van avançar els companys del seminari alhora d'exposar idees sobre la notícia i per tant no vam voler repetir una activitat que va sorgir espontàniament.

D'aquest seminari una de les frases que he extret és la següent : " Les sensacions i els bons records van enllaçats "

Foto de Arturo Carrasco Ruiz