El seminari s'acaba...

14 de Decembre 2009

El dimarts passat fou l'últim seminari del 2009, però tot i així va ser un dia carregat d'activitats.

Primer va començar la Laura Cortada amb el seu conte “La llegenda de Sant Jordi”, on ens va anar mostrant imatges del conte en format digital amb el seu ordinador portàtil.

Dibuix de Fortuna

Tot seguit en Guillem ens va presentar dos contes “El pollet groguet”, un pollet que es va perdre i volia trobar als seus germans. Un conte que estava ple d'ous sorpreses, ja que quan els obria apareixien diferents animalons petits. I el segon conte que ens va explicar va ser “L'enfadat”, un conte molt maco que ell mateix va dissenyar l'any passat en el mòdul d'educació infantil. He de dir que hem va encantar aquest últim conte, era molt enginyós i els dibuixos estaven molt ben realitzats.

I l'últim conte ens el va explicar l'Eloy “En Teo i el primer dia d'escola”. Un conte que ja coneixia i que hem va transmetre records d'infantesa.

En aquest seminari també hi va haver activitat educativa i ens la varen presentar l'Eloy, el Guillem i la Laura Cortada. El títol de la notícia és el següent “Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños” extreta del diari El País,el dimecres 18 de Novembre.

Vaig trobar la notícia molt interessant ja que tractava d'un estudi que va realitzar la Universitat de Granada amb 266 nens entre 11 i 16 anys on explicava que jugant als videojocs amb un ús moderat repercuteix positivament en les variables cognitives dels joves, com per exemple :

-Millora la memòria visual i perifèrica.
-Ajuden a prevenir el senderisme amb les noves consoles del S.XXI com la Wii
-Estimula l'aprenentatge, la creació i la comprensió científica.

Per poder contrastar aquest estudi van trobar en 4 diaris articles relacionats amb els videojocs i ninguna d'elles feia una crítica negativa, tot al contrari, tots quatre diaris estaven d'acord que amb un ús moderat pot ajudar ,positivament, a ser més estratègic.

La conclusió que tots vam extreure amb aquesta activitat educativa va ser que jugar amb videojocs adients a l'edat del nen d'una manera dosificada pot influir positivament en el sistema cognitiu del nen però abusar dels videojocs pot crear nerviosisme i un estat d'ànim neguitós i d'angoixa durant tot el dia.

Imatge extreta d'aquest enllaç

La Loles, mestre del seminari, en va confirmar la conclusió extreta explicant-nos un experiment que va fer ella amb una companya seva, el qual tractava de jugar durant 12 hores seguides a l'ordinador per poder experimentar que és el que sents i les contradiccions que pots arribar a sentir. La conclusió que va extreure va ser que en finalitzar la proba no va poder dormir gens ni mica, tenia una sensació de neguit i constantment veia en la seva consciència la pantalla de l'ordinador i el videojoc.

En finalitzar, l'Eloy ,el Guillem i la Sara ens van exposar el seu entorn sonor on tots van coincidir que hi ha molta contaminació acústica durant tot el dia.

La frase del dia : " Posaré al meu blog la recepta de com fer ametlles garapinyades. " Laura Moragues

P.D : estaven riques, riques, riques!!

Un seminari ple d'activitats!

11 de Novembre 2009

El seminari del divendres va ser molt intens ja que hi havien molts treballs pendents, i vam anar mans a l'obra sense entretenir-nos.

Vam començar amb el conte de la Cristina “ La cuca de llum”. Un conte molt maco amb un final molt interessant per als nens ja que la cuca de llum que no volia ser més cuca es va adonar, al final, de tot el valuós que ella tenia. D'aquesta manera, amb aquest conte, els nens poden estimar més allò que tenen.

Tot seguit la Irene ens va explicar un altre conte “el nadal de les 3 bessones”. Em va agradar molt la forma com ho va explicar perquè amb imatges que ens anava mostrant i amb objectes que va portar, com una pastanaga, una bufanda, uns guants i un barret, per fer un ninot de neu, podíem fer-nos una idea de tot el que ens anava explicant. A més vam cantar dues cançons nadalenques, una bona proposta ja que el Nadal està aprop d'arribar.

Després va arribar el torn de l'activat relacionada amb l'entorn sonor. Primer va començar l'Arantxa i va destacar els sons que escolta en la seva casa on la majoria pertanyien a aparells electrònics i els sorolls que fan els camions a sota de la seva casa, ja que té un supermercat molt aprop.

L'entorn sonor de la Eli va ser el més original que hem fet durant aquest trimestre, ja que va fer moltes proves. Una d'aquestes proves va consistir en separar els sons de la seva casa de dilluns a divendres dels caps de setmana. Els dia de cada dia, als matins escolta els cants gregorians de la casa de clausura que té al costat, hem va impactar molt quan ho va comentar i dels caps de setmana va ressaltar que escolta més sons perquè tota la seva família es desperten a la mateixa hora, així que tots plegats fan més sorolls que un dia entre setmana.

La segona activitat que ens va proposar va ser la més interessant de totes ja que va consistir en fer un joc: esbrinar els sons que va gravar un dia de casa seva a la facultat. D'aquesta manera vam poder escoltar els sons en directe i entendre millor l'activitat. A més la Eli va fer una activitat extra, ens va descriure els sons que la gent fa des de que entra fins que surt de l'auditori. L'activitat va ser molt divertida perquè amb la seva veu i amb l'ajut d'una flauta va interpretar els sons de l'auditori. Amb aquesta activitat ens va voler donar a entendre i conscienciar que hi ha un espai de silenci molt important per als músics, ja que és un moment de màxima concentració, i la gent no respecta.

Un cop la Eli va acabar amb la seva activitat, va arribar el torn de l'entorn sonor de la Laura Moragues. Ella en va explicar que va voler fer l'activitat en un entorn diferent, així que va agafar als seus fills petits i al seu marit i se'n van anar al bosc a buscar bolets. Durant la seva excursió la Laura va escoltar el cric-crac que fan les fulles al trepitjar, però els seus nens petits no parlaven de xerrar així que la Laura els va dir que fessin silenci per poder escoltar com queien les fulles dels arbres i d'aquesta manera mantindre en la seva consciència un record molt maco d'aquell dia.

Després va arribar l'entorn sonor de la Irene. Ens va comentar que la seva habitació dóna a un pati de llums i s'entera de moltes intimitats dels seus veïns que no hauria de saber. La seva reflexió final de l'activitat va consistir en la quantitat de contaminació acústica que hi ha en tota la ciutat però estem tan acostumats que, moltes vegades, no ens adonem de la quantitat de sons que hi han durant tot el dia.

L'última activitat que vàrem realitzar va ser el qüestionari de la pel·lícula Billy Elliot. Una activitat molt interessant i que vaig aprendre molt, sobretot en la diferència que hi ha entre gènere i sexe.

La frase del dia : “ El so és la vida”

Fotografia de Elena Braga

I més creativitat en el seminari!

13 de Novembre 2009 (Part 1 de 2)

El seminari va començar amb l'activitat de l'entorn sonor de Laura Cortada on ens va exposar tots els sons que escoltava a casa seva i durant el trajecte. El que més em va sobtar va ser que el carter sempre truca el timbre a la mateixa hora i per tant a casa seva, sempre passa el mateix i no s'adona de la quantitat de sons que escolta cada dia ja que els té molt assimilats.

La Cristina Almazán també ens va exposar l'activitat de l'entorn sonor i em va agradar molt la forma que la va realitzar ja que ens va explicar que va anar desconnectant tots els aparells electrònics de la seva casa un a un per veure, d'aquesta manera, els sons que produïen i si els sons s'escolten molt o poc. El so que més el va sorprendre va ser el microones perquè ella pensava que aquest aparell no feia so i amb la seva tècnica va comprovar que fa un soroll mínim, com qualsevol aparell electrònic que estigui connectat a la corrent elèctrica. La seva conclusió, per tant, va ser que estem envoltats de sons.

Durant aquesta activitat va sorgir el so del rellotge on es va comentar que a la majoria de la gent és un so que durant el dia no s'escolta i durant la nit és un so que no deixa dormir. Una companya ens va explicar que el tic-tac del rellotge és un dels sons més tranquil·litzadors per als nadons ja que els recorda al cor de la mare quan encara estan a la seva panxa. També vam parlar d'uns altres aparells electrònics com el secador de cabell o l'extractor de la cuina els sons dels quals són tranquilitzadors pels nadons quan aquests tenen còlics ja que els recorden als sons que s'escolten dintre de la panxa de mare. Em sembla fascinant que un nadó pugui tenir consciència dels sons que s'escoltaven quan encara no havien nascut.

¿On són les meves claus?

03 de Novembre 2009

El dia del seminari d'avui, va ser molt extens perquè vam exposar molts treballs que s'havien d'exposar avui.

L'inici del seminari va començar amb un conte que vaig explicar jo. El conte va ser “ La castanyera”. Aquest conte tracta del dia en que la castanyera va anar al bosc ha collir castanyes i és va confondre en agafar cargols i no pas castanyes.
He volgut jugar amb la participació dels companys de classe i les cançons alhora d'explicar la història per poder realitzar, d'aquesta manera, un altre forma d'explicar un conte i així mantindre als companys intrigats per tal de no perdre l'interès per la narració ja que la seva participació els mantenen atents i participen a la continuació del fil de la història.

Aquí us poso la història de “la castanyera” per si algú la vol per anar fent recopilacions de contes i aquest conte diu així:

Quan arriba el temps de collir castanyes... també arriba... la tardor... ni fred, ni calor.

Vet aquí que dalt d´una muntanya hi havia una casa, i dins la casa vivia la castanyera que dormia. La castanyera es va despertar i es va començar a vestir: primer la camisa, que li anava petita. Després, la castanyera es va posar la faldilla, que li feia campana. Finalment, la castanyera es va posar les sabates, que li feien cloc-cloc.

Un matí, la castanyera amb un mocador al cap, va sortir de casa seva i va anar al bosc amb un cistell penjat al braç. Sabeu que li va passar? va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:

-oh! quantes castanyes!!! que estic contenta! i es posa a collir castanyes.

I vinga collir castanyes!

- castanya ... al cistell! - castanya ... al cistell! Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta, va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Llavors va agafar les castanyes del cistell i... - Ah!!! i les castanyes? - On són? El cistell era ben buit. totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar i va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava ...

- Castanyes, on sou? Ningú no contestava. les castanyes no hi eren. En aquell moment es va posar a ploure i entre les gotes que rebotien a terra, la castanyera va veure, tot d'una una castanya que caminava.
-Com pot ser?les castanyes no caminen pas! -Oh! i una altra castanya que també camina! però, si tenen banyes i tot!

-Què he fet! he collit cargols i no pas castanyes!

-Hauré d'anar al bosc un altre cop! ja cal que corri ...
Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:

-per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu banya" - i si són castanyes, no trauran les banyes. Quan va acabar de cantar la canç'ó va mirar les castanyes i va dir:

-no traieu les banyes?doncs, sou les castanyes!!!

-aquesta vegada l'he encertada!!!!
La castanyera se'n torna cap a la seva paradeta i les va començar a torrar. Amb l'oloreta que feia les castanyes i els crits que anava donant la castanyera dient " CASTANYES TORRADES, CASTANYES TORRADETES, tots els nens i nenes de la ciutat es van apropar a comprar castanyes i com tots estaven molt contents perquè feia molt de temps que esperaven que arrivès la tardor per menjar castanyes, tots plegats van fer una festa.

I sabeu com es diu aquest dia?. Doncs aquest és el dia de la castanyada.

I conte, contat, aquest conte s'acabat

il·lustració d'Elisabet Farrés

La següent activitat la van realitzar l'Arantxa i la Berta i ens van exposar una notícia relazionada amb l'actualitat educativa. El títol de la notícia és el següent : ”Arranca la digitalización de las aulas”, una notícia extreta del diari El País del 4 de Setembre.

Aquesta notícia tracta de les Tic en les escoles on hi ha un programa anomenat Escuela 2.0 que prevé la digitalització de 14.400 aules amb pissarres digitals i portàtils per cada alumne, destinats a 400.000 alumnes i on els professors, per tant, s'hauran de formar per tal de fer-ne ús de les TIC a les seves classes.

També l'Arantxa i la Berta van fer recerca d'unes altres notícies relacionades amb les TIC en les aules i les van llegir al seminari, per tal de fer-nos veure que ja hi han escoles on les TIC ja s'estan aplicant.

Ens van proposar realitzar una activitat interessant, on vam tindre que exposar idees en contra i a favor sobre temes com, per exemple, la distracció dels infants davant l'ordinador. Aquí ens van posar tots d'acord que és una bona idea que des de petits es vagin integrant amb les noves tecnologies, on un punt a favor és que no hi haurà una despesa tan gran en diners relacionats amb el material escolar però que s'han de fer activitat dinàmiques amb els nens per tal de que aquests no es distreguin.

Un altre tema que ens van proposar debatre va ser la formació del professorat respecte a les noves tecnologies i varem comentar que quan s'implica fer canvis i realitzar un esforç per fer cursos fora del teu horari de treball per tal d'aprendre el bon funcionament de les noves tecnologies, dóna mandra.
Loles, ens va aclarir, que la integració de les noves tecnologies no substituiran pas, el llibre i el llapis, sinó que són noves tècniques que poden afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

La tercera activitat la van realitzar la Cristina i l'Arantxa i ens varen presentar una altre notícia relacionada amb l'àmbit educatiu. El títol de la notícia va ser el següent : “¿Enseñanza infantil en condiciones?”.

Aquest redactat tracta d'una carta que escriu una mare al diari El Periódico el 22 d'Octubre. El contingut d'aquesta carta tracta de la queixa col.lectiva d'uns pares degut a la falta dels serveis que realitzen els auxiliars en l'escola CP Hispanidad en el primer curs d'ensenyança infantil. L'escrit d'aquesta queixa és principalment la lluita que tenen amb la DGA, ja que aquests no volen subvencionar a l'escola oferint els serveis d'una auxiliar perquè el nombre d'alumnes en P3 no arriba als 42 nens i per tant quan un nen requereix l'ajuda de la mestre per anar al servei, per exemple, la classe es queda sense professora deixant als alumnes sols en aquell moment.

L'activitat que ens van proposar a fer relacionat amb el tema de la notícia, va consistir en repartir uns paperets on et deien el paper que havies de fer, com per exemple, el director, el subdirector, l'ajudant de la mestre, o fer el paper de pares d'un nen amb problemes d'esfínter, i defensar, d'aquesta manera, la teva posició respecte al paper que t'havia tocat.

Durant l'activitat van aparèixer diferents temes a debatre i un d'ells que vaig trobar molt encertat va ser que de vegades, en les escoles, hi han nens amb problemes, com pot ser l'autisme, per exemple, i ets pots estranyar de com pot ser, que de vegades no donin suport d'ajudes a les escoles. Però l'origen de que les escoles no rebin aquestes ajudes, moltes vegades prové dels pares, ja que aquests no porten al nen a fer-li un diagnostic perquè no volen veure la realitat i sense aquest diagnostic les escoles no poden rebre subvencions.

Al finalitzar l'activitat Loles ens va comentar, respecte la notícia de no donar subvencions si no hi han més de 42 alumnes, que moltes vegades, trobar la línia de tall és molt difícil i per tan s'ha de posar un límit concret, és a dir que s'ha de marcar una línia que a vegades és molt difícil de concretar i no sempre tothom estarà a favor d'aquesta decisió.

La quarta activitat va ser l'entorn sonor de Berta on quasi el 90% de sons que escolta en la seva casa provenen d'aparells tecnològics. I la conclusió que va arribar Berta sobre l'activitat és que en la seva casa hi han massa sorolls i quan de veritat s'adona de la tranquil.litat i pot percebre el silenci absolut és quan apaga l'ordinador i es va a dormir.

L'Arantxa també li va tocar exposar l'activitat de l'entorn sonor i va arribar a la mateixa conclusió que la Berta, on ens va comentar que al anar-se a dormir es quan s'adona de la contaminació acústica que ens envolta durant el dia.

Per finalitzar la classe, vam realitzar una activitat molt divertida que ens va proposar la Loles. Aquesta activitat se li va ocórrer al escoltar un dels sons de l'entorn sonor de l'Arantxa, on les claus van ser les protagonistes de l'activitat. Així que tots vam ficar les nostres claus ,que portàvem a sobre ,en una bossa i l'activitat va consistir en esbrinar ,amb els sons que feien les claus al xocar , de qui eren les claus que escoltàvem i és clar, nosaltres no veiem les claus, només les escoltàvem. Va ser impressionant quan dues persones, quasi sense escoltar massa els sons que feien les claus, van reconèixer molt ràpidament les seves claus.
Per tant, l'objectiu de l'activitat va consistir en que moltes vegades no ens adonem de molts dels sons que escoltem però els tenim tan assimilats que els podríem reconèixer només en escoltar-los, com ha passat en l'activitat de les claus.

La frase del dia d'avui és : “ Moltes vegades no som conscients de molt dels sons que escoltem però els reconeixem al escoltar-los perquè els tenim assimilats.”

Fotografia de Jose Lipanes

¿Quin conte ens explicaran avui?

23 d'Octubre 2009

La classe del seminari del divendres va ser molt interessant i divertida perquè dues companyes ens van llegir uns contes per nens entre 2 i 3 anys i per tant, nosaltres ens vam tindre que comportar com ho fan els infants d’aquestes edats.

El nom del primer conte va ser El lleó gandul i ens el va explicar Berta. Em va agradar molt la forma que va tindre d’explicar-lo perquè no va llegir el llibre sinó que ens va fer una mena d’interpretació i explicació sobre els animals que anaven apareixent en el conte i a través de preguntes, cançons i sons va ser una altre manera d’aprendre mentre es mira un conte. L’únic que vaig trobar a faltar va ser la narració d’una història on podria haver enllaçat tots els animals del llibre amb el fil d’una breu narració, però tot i així és una altre manera d’interpretar un llibre amb la finalitat d’aprendre nous animals.

La segona companya en llegir el conte va ser Sara i ens va llegir dos : els colors i la samarreta d’en Max. Sara va utilitzar una altre tècnica alhora d’explicar el conte. Ella va seguir un fil de narració però a vegades es perdria perquè no paràvem de fer-li preguntes i per tant era una mica difícil poder continuar amb la historia.

El primer llibre va ser els colors, però el vaig trobar una mica difícil d’interpretar amb nens petits perquè cada cop apareixien més colors i crec que podria haver realitzat una activitat prèvia o durant la narració del conte fent un exercici de barrejar colors per poder comprendre millor el conte.
El segon conte que ens va explicar va ser la samarreta d’en Max i també el vaig trobar una mica complicat per als nens petits perquè el protagonista del conte, que era un conillet, canviava d’escena constantment i apareixien nous personatges.

Per tant, com encara no tenim moltes nocions d’explicar un conte, Loles ens va donar unes pautes per tal d’explicar un conte correctament:

-Sempre és millor explicar un conte que llegir-lo, els nens sempre estaran més atents.
-No hem de tenir límits alhora d’explicar un conte i per tan ens podem aixecar, apropar-nos als nens i molt important utilitzar les mans per expressar-nos.
-Els nens petits necessiten histories molt simples per poder assimilar els personatges. Si ens trobem en la situació de tenir que explicar un conte més complicat,no hi haurà cap problema per simplificar simplificar-lo.
-Podem inventar-nos la historia del conte quan ens trobem en la situació de no recordar com continua el llibre per tal de no trencar la màgia del moment.
-Ens tenim que plantejar abans d’explicar un conte com ho volem fer i per tan hi ha dues maneres:
Explicar el conte sense interrupcions perquè no es trenqui el fil de la narració i un cop hem finalitzat, fer un diàleg amb els nens sobre la historia explicada.
Interactuar amb els nens fent activitats prèvies o posteriors o fent preguntes , ja que aquesta és una altre manera d’ensenyar.
- Augmentar la velocitat de la narració a mesura que avancem amb el conte, ja que cada pàgina és una nova curiositat per als nens.
-La veu del narrador ha de ser tranquil.la i pausada. Mai s’ha de cridar però es pot jugar amb cops d’efecte per fer la narració més divertida.
-Per tenir èxit hem d’utilitzar l’espontaneïtat , simpatia i comprensió.

Una altra activitat que varem comentar va ser l’entorn sonor . Judit i Berta van tindre que exposar els sons i sorolls que escolten en les seves cases i de camí de casa a la universitat.

Aquesta activitat és molt interessant ja que arribes a prendre consciència de la quantitat de sorolls que fem sense adornar-nos i és quan estàs en un silenci absolut, l’únic moment del dia que et dones conte de la quantitat de contaminació acústica que ens envolta durant els nostres exercicis rutinaris. Per tant, no som conscients de tots els sorolls que escoltem diàriament perquè ja estem acostumats d’ells.

La frase que he extret del seminari és la següent : “S’ha de prendre consciencia dels sorolls que fem perquè els demès fan els mateixos sorolls que segurament fem nosaltres.”

Campanya publicitària de l'ajuntament de Madrid