dimecres, 25 de novembre del 2009

Vídeo de la setmana d'activitats extraordinàries

Esperem que us agradi el vídeo tan o més que nosaltres!

Les nostres conclusions personals han sigut basades en l’experiència personal. Aquests dies han sigut per a nosaltres unes vivències molt enriquidores tant com per a un futur com a mestres i a nivell personal.
Aquests dies ens han arribat molt a dins, ja que hem viscut experiències de tot tipus:


- El primer dia en “Natupark” vam experimentar com podem controlar les nostres emocions i com depenen de la situació mateixa. Fem referència això, ja que amb l’ajut dels nostres companys vam poder superar moltes de les proves que haguéssim donat per perdudes.
Les capacitats perceptiu-motrius han estat presents en tot moment, com per exemple l’equilibri, la respiració, el to postural... I és una bona manera de treballar aquestes capacitats amb els nens, per tal de desenvolupar-les d’una manera didàctica i lúdica, alhora.

- El segon dia en la “Fundació Miró”, ens va transmetre una sensació de tranquil·litat i harmonia gràcies a l’entorn de l’edifici i d’aquest en si mateix, ja que el trobem als peus de la muntanya de Montjuïc.
Pel que fa a allò que vam observar, la sensació va ser molt diferent, ja que tot era completament innovador i sorprenen. En la Fundació Miró, cada dia, fan activitats educatives i per tant com a futurs mestres podem recollir d’aquestes idees i coneixements per impartir-los en les aules.

- El tercer i el quart dia vam poder interactua més amb els nens ja què vam escollir com activitat educativa el Museu de la Xocolata i vam poder veure i observar les sensacions que aquest transmetia als nens i nenes. L’activitat educativa que vam tenir l’oportunitat i el plaer de veure-la en directa va consistir en l’explicació de l’origen de la xocolata i de l’experimentació del seu procés de elaboració. Posteriorment els nens van poder gaudir del seu gust i de les seves utilitats, ja que van dibuixar amb un material molt innovador per a ells: la xocolata. Les tècniques que van utilitzar en l’elaboració de l’activitat no les coneixien i els va sorprendre gratament. D’aquesta manera podem observar com podem crear noves formes de treballar amb ells i de innovar en el dia a dia.
Seguidament el quart dia, l’englobem en aquestes mateixes paraules ja que, en el col·legi Joan XXIII vam poder veure des de ven a prop com els nens gaudien d’allò que estaven fent i no els importava qui ni com els estava observant. I sobretot la importància que li donen a les TICS i que hauríem d’introduir tots a la resta de les escoles, ja que són molt importants pel desenvolupament dels nens i per un futur no tant llunyà.


- I finalment, el cinquè dia, en l’Auditori vam gaudir d’allò que més coneixem però que mai analitzem ja que sempre ho tenim present i no ens adonem del que veritablement estem sentint: un ritme, una melodia, uns instruments que acompanyen a la veu, un to, intensitat, entre d’altres. La música ens dóna moltes aportacions que podem aplicar amb els nens i incorporar-les en el dia a dia en les aules.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Penjem un PowerPoint!



Slideshare és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions Powerpoint o OppenOffice, que després queden emmagatzemades en format Flash per poder ser visualitzades online. És una opció interessant per compartir presentacions en la via web.

Així que els passos a seguir per poder posar els nostres powerpoints en el blog són les següents:

1)Hem de crear-nos un compte en la pàgina web slideshare.

2)Un cop creat el compte ens hem de signar a l'apartat sign up perquè d'aquesta manera ja ens trobarem dins del nostre compte per poder pujar els fitxers.

3)El tercer punt consisteix en pujar el nostre powerpoint, així que clicarem a sobre de l'opció myslidespace i seguidament anirem a l'opció upload your first presentation.

4)Ara només consisteix en buscar el nostre fitxer.

5)Un cop està publicar el nostre treball, haurem de copiar la direcció embed per així enganxar-la en el nostre blog.

Aquests són els passos a seguir per poder publicar els nostres powerpoints en el blog.

Aquí teniu el meu powerpoint que vaig fer amb la Marta Pérez sobre l'alimentació en l'etapa d'infantil per a l'exposició oral del dia 24 de Novembre.


diumenge, 22 de novembre del 2009

El municipi de Viladecans fixa uns objectius de qualitat acústica.

Viladecans compta amb una nova eina per ordenar i gestionar el sorroll urbà amb la finalitat de conciliar la diversitat d'usos i d'activitats a les vies públiques amb la qualitat de vida de la ciutadania. El Mapa de Capacitat Acústica aprovat per unanimitat al Ple Municipal del 22 d'octubre estableix els nivells límits d'immissió de soroll per a cada carrer del municipi entre 55 i 75 decibels, en funció dels usos que alberga i de l'hora del dia.

Així, es determinen quatre zones de sensibilitat acústica en funció dels usos predominants. Els carrers que contenen l'activitat industrial tenen màxim permès en 75dB de dia i 65 dB de nit (de 23 a 7 hores), mentre que els carrers comercials ho tenen en 70 dB de dia i 60 dB de nit. Pel que fa als carrers residencials, s'admet un nivell límit d'immissió de soroll de 65 dB de dia i 60dB de nit, encara que els nous creixements urbanístics seran més restrictius ja que baixen tots els valors límit indicats en 5 dB (amb l'excepció dels de la xarxa bàsica de distribució del trànsit, que tindran els límits residencials generals).
Segons un anàlisi de soroll del 2006, el municipi gaudeix d'una bona qualitat acústica, tot i que ha de treballar per corregir situacions puntuals de saturació a l'entorn de la carretera C-245.


He trobat molt interessant aquest article degut a que en classe de seminari hem treballar l'entorn sonor i m'agradat saber quina és la qualitat acústica de la meva població.

Notícia extreta de la revista de Viladecans del mes de Novembre.

dissabte, 21 de novembre del 2009

La convenció dels Drets dels Infants

21 de Novembre 2009

Com ahir va ser el dia del 20é aniversari de la convenció dels drets dels infants he tingut la curiositat de saber que és el que diu el tractat. Aquí us exposo una lectura fàcil que he trobat en la web de l'Ajuntament de Barcelona.



La Convenció dels Drets dels Infants
és el primer tractat internacional
que reconeix els drets i obligacions dels infants.


Es consideren infants totes aquelles persones
menors de 18 anys.

La Declaració Universal dels Drets dels Infants,
aprovada l’any 1959 per l’Assemblea de les Nacions Unides,
recollia els drets bàsics dels infants.

La Convenció dels Drets dels Infants, també aprovada
per l’Assemblea de les Nacions Unides
el 20 de novembre de 1989,
ofereix una nova visió dels infants.

Els considera com a persones
que formen part d’una família i d’una comunitat
amb drets i responsabilitats adients a la seva edat.

Els estats signants de la Convenció es comprometen
a donar-la a conèixer dins el seu territori,
a definir polítiques que defensin els interessos dels infants,
i a emprendre accions per fer-les complir.

Periòdicament els estats han de presentar un informe
davant un comitè d’experts en Drets dels Infants,
a Ginebra, explicant les mesures que apliquen
per fer respectar la Convenció.

A finals del 2008 l’havien ratificat 193 països.

Els 54 articles de la Convenció defineixen
com a principis bàsics: el dret a una vida digna,
el respecte a les opinions i punts de vista dels infants,
la no discriminació per raons de raça, religió,
llengua o cultura i l’interès superior de l’infant.

La Convenció dels Drets dels Infants
compleix 20 anys l’any 2009.

  • Dret a una vida digna i un entorn saludable
    • Els infants tenen dret a la vida i a tenir un nom,
    una identitat i una nacionalitat.
    • Els infants tenen dret a ser alimentats, rebre assistència mèdica,
    viure en un entorn saludable i disposar de tot allò
    que els asseguri una vida digna que garanteixi
    el seu desenvolupament físic, mental, espiritual i social.
    • Han de rebre una atenció especial si han estat abandonats
    o maltractats, per ajudar-los en la seva reinserció social.
  • Dret a viure amb la seva família
    • El millor per a un infant es créixer en una família.
    • El govern d’un país ha de donar ajudes a les famílies
    que no puguin mantenir els seus fills.
    • Si els pares viuen en un altre país,
    l’infant té dret a anar-se’n amb ells.
    Si el pare i la mare viuen en llocs diferents,
    té dret a tenir contactes amb tots dos.
    • Els infants no poden ser retinguts o traslladats
    de forma il·lícita fora del seu país, ja sigui pels seus pares o per altres persones.
  • Dret a una educació de qualitat
    • L’educació ha d’ajudar l’infant
    a desenvolupar al màxim els seus talents i habilitats.
    • Ha de formar-lo en el respecte als pares,
    a la pròpia identitat cultural i als valors del país on viu.
    • L’educació ha de promoure una cultura de la pau,
    de tolerància envers els altres
    i de respecte pel medi ambient.
    • L’estat ha de garantir almenys l’educació primària
    gratuïta i obligatòria.
    • L’infant té dret a descansar, a jugar
    i a practicar activitats artístiques i culturals.
    • Els infants amb discapacitats han de rebre una educació
    i unes atencions especials.
  • Dret a participar en la vida social,
    política i cultural
    • Els infants tenen dret a manifestar les seves opinions
    sobre qualsevol tema que els afecti,
    i a ser escoltats pels adults.
    • Han de poder expressar les seves creences,
    culturals o religioses, respectant sempre
    les de les altres persones.
    • Tenen dret a participar en programes culturals i socials.
    • Els infants poden reunir-se i crear associacions
    sempre que no ofenguin o perjudiquin altres persones.
  • Dret a protecció
    • Si un infant no té família, el govern ha de procurar-li
    un lloc on estigui segur i ben cuidat,
    i on es respecti el seu origen cultural.
    • Ningú pot maltractar un infant.
    • Un infant només pot treballar en feines
    que corresponguin a la seva edat
    i que no perjudiquin la seva salut o educació.
    • Té dret a que es respecti la seva vida privada:
    ningú no pot entrar a casa seva ni donar informació
    sobre ell o la seva família sense permís.
    • En cas d’acolliment o d’internament ha de rebre
    la millor atenció.
    • No es pot obligar els infants menors de 15 anys
    a anar a la guerra.
    • En cas que se l’acusi d’algun delicte,
    l’infant té dret a un judici just
    i a que es tingui en compte la seva edat.
  • Dret a rebre informació adequada
    • Els estats vetllaran perquè els mitjans de comunicació ofereixin
    continguts que promoguin i respectin
    el benestar moral i social dels infants.
    • També encoratjaran la producció
    i difusió de llibres infantils.

20é aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant

Jornada adreçada a professionals i entitats que treballen amb la infància i amb una festa popular.

Amb motiu del vintè aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant, l’Ajuntament de L’Hospitalet i la Diputació de Barcelona organitzen divendres, 20 de novembre, a l’Auditori de l’Hesperia Tower, la jornada Infants i Adolescents, Ciutadans amb Drets i Oportunitats, una trobada tècnica adreçada als professionals i les entitats que treballen en l’àmbit de la infància.

L’objectiu de la jornada és avançar en el respecte dels drets dels infants i fer balanç del grau de compliment de la Convenció i del paper del món local en la defensa dels drets dels infants. També serà un bon moment per reflexionar a l’entorn dels reptes pendents i per promoure el compromís de tota la societat perquè els drets dels infants siguin plenament respectats i garantits.





Podeu trobar la notícia aquí

diumenge, 15 de novembre del 2009

I més creativitat en el seminari!

13 de Novembre 2009 (Part 2 de 2)

La Berta Hinojosa ens va explicar el conte del “Peix peixet”. Aquest conte està molt adaptat per nens petits de 2 anys on un peixet perd a la seva mare i l'intenta trobar. Durant el seu camí de recerca es troba a molts animals del mar, on Berta anava comparant les formes i els colors amb els del peix petit. Al final del conte el peixet troba a la seva mare.
Em va agradar molt els dibuixos i els colors del conte. Eren molt atractius a la vista.


Portada del conte "El peix peixet"

La Laura Moragues va ser la protagonista del dia. Ens va explicar dos contes i van ser molt originals en quant a materials i a contingut, ja que tots dos van ser inventats per ella.

El primer conte el va realitzar amb unes titelles creades per ella on hi havia la princesa Papallona, la fada i el rei del castell. Amb l'ajuda de l'Eli Puig, totes dues ens van explicar un conte amb les titelles on la princesa va perdre al seu príncep en el bosc i gràcies a la fada es van trobar i van ser feliços per sempre.


El segon conte va ser molt original. El títol d'aquest és “En Pepet no té orelles”. La Laura va començant cridant al Pepet ,va agafar una capsa i va muntar al protagonista de la història, amb la col·laboració dels companys de classe, amb uns imans i els va enganxar a una pissarra metàl·lica que ella va dissenyar amb el dibuix d'un paisatge.
El conte el vaig trobar molt interessant per als nens petits, ja que a vegades aquests es fan els sords quan no volen fer alguna cosa que els manen, igual que el protagonista del conte. Doncs el conte tracta de que en Pepet no feia cas de res i es feia el sord. Un dia les seves orelles es van enfadar i se'n van anar molt lluny de vacances. Aquell dia, en Pepet, no escoltava res de res i ,és clar, volia que regressessin les seves orelles. Va ficar dintre d'una ampolla de vidre un missatge per a les seves orelles i el va enviar al mar. Un dia que les orelles estaven a la platja, van veure el missatge i van decidir retornar però amb la condició de que en Pepet mai més es fes el sord.

Un cop la Laura va acabar el seu conte, vam estar parlant de que els contes els podem crear i inventar i anar als conta-contes, t'ajuda molt a tenir recursos per explicar-los.
La Laura ens va explicar una activitat que va veure un dia en una obra de teatre i consisteix en pintar en la part de darrera d'un mirall una cara, potser alegre, trista, enfadada, plorant i els nens tenen que imitar la cara que hi ha pintada. Aquesta activitat és una molt bona manera de treballar les emocions a nivell psicològic, però en aquesta societat no està ben vist el plorar o estar trist i no hauria de ser així ja que els sentiments s'han de treure fora i exterioritzar-los.


La frase del dia : “ Els nens són emocions pures”





Imatge extreta del Blog Raferías

I més creativitat en el seminari!

13 de Novembre 2009 (Part 1 de 2)

El seminari va començar amb l'activitat de l'entorn sonor de Laura Cortada on ens va exposar tots els sons que escoltava a casa seva i durant el trajecte. El que més em va sobtar va ser que el carter sempre truca el timbre a la mateixa hora i per tant a casa seva, sempre passa el mateix i no s'adona de la quantitat de sons que escolta cada dia ja que els té molt assimilats.

La Cristina Almazán també ens va exposar l'activitat de l'entorn sonor i em va agradar molt la forma que la va realitzar ja que ens va explicar que va anar desconnectant tots els aparells electrònics de la seva casa un a un per veure, d'aquesta manera, els sons que produïen i si els sons s'escolten molt o poc. El so que més el va sorprendre va ser el microones perquè ella pensava que aquest aparell no feia so i amb la seva tècnica va comprovar que fa un soroll mínim, com qualsevol aparell electrònic que estigui connectat a la corrent elèctrica. La seva conclusió, per tant, va ser que estem envoltats de sons.

Durant aquesta activitat va sorgir el so del rellotge on es va comentar que a la majoria de la gent és un so que durant el dia no s'escolta i durant la nit és un so que no deixa dormir. Una companya ens va explicar que el tic-tac del rellotge és un dels sons més tranquil·litzadors per als nadons ja que els recorda al cor de la mare quan encara estan a la seva panxa. També vam parlar d'uns altres aparells electrònics com el secador de cabell o l'extractor de la cuina els sons dels quals són tranquilitzadors pels nadons quan aquests tenen còlics ja que els recorden als sons que s'escolten dintre de la panxa de mare. Em sembla fascinant que un nadó pugui tenir consciència dels sons que s'escoltaven quan encara no havien nascut.

Hem fet un vídeo!

Logotip del programa Windows Movie Maker

El dijous passat a la classe de TIC vam aprendre a utilitzar el programa Windows movie maker, un programa d'edició de vídeo que ja el porta per defecte el Windows i és molt fàcil d'utilitzar.

L'estructura del programa està composada per 3 elements, que corresponen a :

-Panell de tasques/col·leccions: Movie maker incorpora 2 panells per navegar través del programa, com són el panell de coleccions on s'aniran emmagatzemant totes les imatges, vídeos i audios que anem important i el panell de tasques on ens mostra les diferents passes a seguir per tal de realitzar el vídeo.

-Línia del temps : és el lloc que ens permet treballar amb l'audio i les imatges o vídeos per tal de construir el nostre vídeo final.

-Finestra de previsualització: en aquesta finestra podrem veure els clips de vídeo que nosaltres anem realitzant.





Programa Window Movie Maker

L'activitat que hem tingut que realitzar consisteix, primer en gravar, a través del programa audacity, la nostra lectura que vam llegir en la classe de comunicació i segon realitzar un vídeo a través d'imatges fixes conjuntament amb l'audio.
Ara explicaré les passes que he seguit per realitzar el meu vídeo:


1- Vaig gravar el meu text amb el programa audacity i després el vaig exportar com a WAV.


2- Quant ja tenia clar la música que volia utilitzar per combinar-la amb el meu audio, amb el mateix programa audacity, vaig importat la música i l'audio, i d'aquesta manera vaig jugar amb totes dues, tallant un tros de la cançó, augmentant o disminuint el volum d'aquest últim, per tal de realitzar, d'aquesta manera, un audio final amb música i veu. Un cop finalitzat, el vaig exportar com a WAV.


3- El tercer pas va consistir en la recerca d'imatges a utilitzar en el vídeo. Jo vaig escanejar unes imatges d'un llibre que tenia per casa, les quals estaven molt lligades amb el tema que vaig utilitzar en la meva gravació.


4- Un cop ja tenim les imatges i l'audio, ja només ens queda fer la realització del vídeo amb el programa movie maker. El primer de tot es importar les imatges i la gravació amb les opcions que apareixen en tasques de pel·lícula, una finestra que apareix en l'esquerre del programa. Les imatges i l'audio aniran apareixent en l'apartat col·leccions, que serà la nostra galeria.


5- Incorporar les fotos en l'ordre que nosaltres vulguem que apareguin en el vídeo. La manera de fer-ho es arrossegar les imatges a la línia del temps que apareix abaix.


6- Arrossegar la pista d'audio, també a la línia del temps. Ara només consisteix en anar coincidint les imatges amb la veu, així que podem modificar el temps de cada imatge d'una manera molt fàcil i es posar-nos a sobre de la imatge a modificar i quant ens apareix una fletxa vermella, aquesta l'haurem de moure per tal d'allargar o acurtar el temps de la imatge.


7- El setè pas que vaig fer va consistir en modificar l'efecte d'alguns fotogrames. Es pot fer des de la estrella de la cantonada de les fotos o anant a l'opció de tasques de pel·lícula- veure efectes de vídeo. Si fer servir aquesta última, la manera d'aplicar l'efecte es arrossegant-lo a l'estrella de la cantonada de la imatge a modificar. Si un efecte no ens agrada l'haurem de desfer en Edició-desfer, ja que sinó s'aniran acumulant tos els efectes.


8- Ara toca posar efectes a les transicions les quals ens ajuda a fer més agradable els pas d'una imatge a una altre. La manera de realitzar aquestes transicions es clickant en l'opció veure transicions de vídeo que apareix en les tasques de vídeo i després arrossegar la transició escollida i posar-la a l'espai buit que apareix al costat de cada imatge en la línia del temps.


9- És molt important crear una carpeta on guardarem totes les imatges i els audios que anem utilitzant perquè d'aquesta manera ens assegurem que apareguin totes les imatges quant obrim el programa.


10- I finalment guardarem l'arxiu, primer el guardarem tal qual, per si volem fer alguna modificació un altre dia amb l'opció Arxiu- guardar projecte como.


11- Un cop ja tenim el vídeo definitiu, anirem a l'opció finalitzar pel·lícula- guardar en l'equip que ens apareix en la finestra tasques de pel·lícula. Aquí li donem nom i ubicació i clickem a següent. El pas a realitzar desprès és molt important ja que fa referència als MB i la grandària que ens ocuparà el vídeo, així que l'haurem de modificar per tal de que baixi el pes del vídeo per poder penjar-ho al nostre blog més tard. Per tant la forma de realitzar aquest procés es anar a l'opció més adequat per grandària d'arxiu i aquí reduir entre 1 i 2 MB on el grandària del vídeo serà d'uns 320 px. I d'aquesta manera ja tindrem el nostre vídeo finalitzat.


Aquí us poso el meu vídeo. Espero que us agradi!




Títol del conte : "l'origen de l'aranya"

Música : bso de la pel·lícula Alejandro Magno. Títol de la cançó "Dream of Babylon"

dijous, 12 de novembre del 2009

Formació, reflexió i intercanvi d'experiències per a les famílies dels escolars

L'altre dia vaig trobar una notícia molt interessant en la revista de Viladecans publicada en el mes de Novembre i diu així :
"El nou curs escolar també arrenca amb una nova edició de propostes de formació, reflexió i intercanvi d'experiències per a mares, pares i famílies oberta a tothom : els 'Espais de Reflexió' a les escoles bressol municipals i el 'Pla de Formació de Mares i Pares', promogut per les AMPA a través del Pla Educatiu d'Etorn.
Les propostes, que tenen l'0bjectiu d'aportar informació i promoure l'intercanvi i la participació, es concreten en forma de xarrades o tallers, els quals contenen vàries sessions sobre una mateixa temàtica. Els temes tractats donen resposta a les necessitats i inquietuds de les famílies sobre l'educació dels seus fills i filles : el son dels infants, l'adolescència o els límits, l'elecció de les joguines o l'alimentació. Per a més informació, podeu contactar el web municipal www.viladecans.cat "
Aquesta és una notícia que m'ha agradat molt ja que es dóna ajuda a les inquietuds dels pares, una molt bona proposta que han pogut realitzar.

dimecres, 11 de novembre del 2009

¡Quanta creativitat!

10 de Novembre 2009

L'inici de la classe va començar amb el conte de l'Eli Puig on ens va repartir uns dibuixos d'unes verduretes impreses en paper per tal de que nosaltres poguéssim participar amb el seu conte.
El conte que ens va explicar va ser “la sopa de pedres”, un conte que mai havia escoltat però hem va agradar molt. La manera que va explicar el conte va ser molt divertida perquè el va interpretar amb un dibuixets que havia fet on els anava movent i posant diferents veus.
M'ho vaig passar d'allò més bé perquè les veus que anava interpretant eren molt gracioses, a més, també va ser sons com el del vent, el d'un nen caminar, entre altres, que li va donar un toc especial a la manera de narrar la història. A més, aquest conte acaba amb una metàfora comparant la sopa de pedres que havia realitzat el soldat, protagonista de la història, amb la solidaritat que van tindre els nens del poble alhora de portar-li ingredients al soldat per tal de que la sopa estigués més bona.

Imatge extreta de Germinador Wiki


A més, l'Eli Puig ens va proposar una activitat molt divertida i interessant que va consistir en realitzar un conte tots plegats. L'objectiu de l'activitat va consistir que a través d'unes cartes on sortien objectes, personatges i diferents situacions es tractava d'estimular la nostra imaginació creant un conte tots en comú, on s'havia de lligar la narració del company anterior amb una de les cartes que tu tenies. El més difícil era quedar-te amb l'última carta,on cadascú tenia l'escrit d'un final diferent i que havies de relacionar-lo amb tota la història que havíem explicat entre tots.

L'Arantxa Lordel ens va explicar el conte dels “tres porquets”. Em va sobtar la manera com el va explicar perquè jo l'havia escoltat d'una altre manera i pensava que aquest conte només tenia una versió. Ja veus, el seminari, per tant, és un lloc que pots aprendre molt i descobrir moltes coses de noves.
L'Arantxa va portar unes cartolines on apareixien dibuixats els porquets i les seves respectives cases, però va donar la casualitat que la Laura, una altre companya de classe, portava en aquell moment tres pelutxos de porquets i un llop, jo em vaig quedar sorpresa i em vaig posar a pensar que, a vegades, la vida ens dóna moltes situacions sorprenents i aquesta va ser una d'elles. Així que els pelutxos van ser els protagonistes del conte on diferents companys van ajudar a l'Arantxa a explicar el conte donant vida als ninots.


L'última activitat va ser la de la Berta i la Sara on ens van presentar una notícia del Periódico del 20 d'octubre. La notícia tracta d'ampliar l'ensenyança obligatòria fins els 18 anys, comenta Ángel Gabilondo, ministre d'educació,en la notícia que ens van exposar al seminari. Però el nou sistema educatiu que volen implantar és molt rígid i per tant no ocorrerà de manera immediata, així que haurà de passar un cert temps fins que l'implantin. A més, van fer comparatives amb uns altres diaris i en el diari el País del 30 d'Octubre, afegeix que durant l'edat dels 16 als 18 anys, es podrà realitzar la nova ensenyança obligatòria a temps parcial per tal de que puguin estudiar i treballar alhora.

Ens van comentar que a les sortides de les escoles s'han fet enquestes als joves però aquests no hi estan d'acord, una opinió oposada a la que pensen els adults.


La frase del seminari d'avui és : “Nosaltres, com a futurs mestres,també hem de treballar la nostra creativitat i deixar-la volar.”



Il·lustració de Pablo Bernasconi

divendres, 6 de novembre del 2009

¿ Cóm són els nostres blocs ?

06 de Novembre 2009

Avui vam començar el seminari explicant com es dividirà la setmana de pràctiques, en les activitats que haurem de realitzar durant la setmana del 16 al 20 de Novembre. La Loles ens ha lliurat un llibret on explica molt bé en què consistirà cada activitat i els objectius dels mateixos. Una setmana que pot ser molt divertida i el més important, molt interessant per a la nostra carrera.

Quasi tota la sessió del seminari d'avui l'hem dedicada a presentar els nostres blocs. Hem sortit un a un i hem anat presentant el nostre bloc : les etiquetes que teníem, les plantilles que utilitzàvem, el tipus de tipografia si era la correcte o no, les diferents entrades que anem posant, etc. D'aquesta manera, hem après noves coses per poder millorar els blocs i una nova aportació que hem de fer és el de posar un nou gadget amb enllaços d'interès. També estaria interessant, posar una foto en el nostre perfil per tal de que sigui més fàcil als professors reconèixer el bloc de l'alumne i per últim, quan realitzem entrades del diari haurem d'etiquetar aquestes depenent de les activitats que s'han realitzat en l'aula, com per exemple l'entorn sonor, notícia d'actualitat educativa o narració d'un conte.
Així que ara tindrem que millorar els nostres blocs, ja no hi excusa!!

El PowerPoint, un programa per fer presentacions


Logotip del PowerPoint

Fa temps que s'utilitzen programes o aparells electrònics alhora de realitzar una classe o fer una presentació d'un tema a exposar. Un dels programes més utilitzats és el PowerPoint, però aquest s'ha fet utilitzar d'una manera incorrecte alhora de fer la presentació d'un treball ja que per costum, utilitzen el programa per anar llegint el que apareix en les diapositives i no pas com a suport del tema a exposar.

Les presentacions amb diapositives en l'àmbit de l'educació les podem utilitzar per transmetre d'una manera ordenada i esquematitzada la informació que volem transmetre i una altre característica a destacar alhora de realitzar presentació amb aquest mètode és perquè motiva, emociona i interactua amb el transmissor.
Els avantatges més rellevants del programa PowerPoint són :


  • L'alumne té com a guia la pantalla amb les diapositives on apareixen esquemes, imatges i sons per fer més intel·ligible la matèria.
  • Hi ha més facilitat alhora de prendre apunts.
  • Utilitzar elements multimèdia com el so, vídeo o animacions.
Però aquest programa també té desavantatges sinó s'utilitza una bona metodologia a utilitzar, com pot ser :

  • Utilització de molta informació que pot provocar confusió en llegir-la.
  • L'orador llegeix el PowerPoint i per tant la utilització de l'expressió oral es queda limitada.
  • Si el projector no té una bona qualitat, s'haurà d'utilitzar poca il·luminació i per tant influeix negativament alhora de prendre apunts.
  • La utilització de diapositives molt cridaneres que pot causar ignorància a l'orador.

Hi han diferents metodologies, molt recomanables, que es poden aplicar alhora d'utilitzar el programa PowerPoint, com pot ser demanar als alumnes que ajudin a cercar les imatges o sons per les diapositives de les següents classes, on d'aquesta manera el nen mentre fa la recerca, està aplicant un mètode d'aprenentatge. Una altre bona tècnica, és la utilització del programa per poder explicar contes, ja que durant la narració es poden anant ensenyant els personatges, paisatges, sons que es van explicant, ajudant d'aquesta manera a que el nen presti més atenció i pugui seguir amb més facilitat el fil de la narració.

Per tant, les conclusions que he extret de la lectura de Jordi Simón sobre el programa PowerPoint, és que s'ha de fer una bona utilització del programa, utilitzant la menys quantitat possible de lletres alhora de realitzar una presentació i ajudant-la millor amb la il·lustració d'imatges per tal d'ajudar al transmissor a donar pistes del tema a tractar. Una tècnica que utilitzaré alhora de realitzar la meva exposició.
Peró aquest programa, pot ser una eina molt interessant i creativa sempre i quant la metodologia a utilitzar sigui interessant per l'alumne i el motivi en el seu aprenentatge.

¿Qui no es resisteix a un dolç?

Asseu a un nen davant d'un núvol de caramel i digues-li que si s'espera 30 minuts sense menjar-se'l li donaràs, apart del que ja té, un altre més.
¿ Quant creus que aguantarà ? Vegem-lo...

dijous, 5 de novembre del 2009

¿ Qui ets tú ?

La Gemma, es troba en aquesta edat on encara la joventut primera no ha desaparegut. Podria dir, que es troba en plena etapa de la maduresa, una bona edat per a replantejar-se la vida i suposo que ja ho ha fet, per això ha començat aquest any la facultat.

La seva alçària no és massa alta, podria dir que és una noia baixeta i prima. La seva cara és arrodonida i dolça i els seus ulls, ni grans ni petits, són castanys i riallers. Normalment porta unes ulleres de color groc com la llimona, les quals li donen un toc divertit a l'expressió de la seva cara. Els seus cabells curts i llisos, a vegades amb alguna ondulació que li formen a la part davantera de la cara, són de color castany clar i mai els porta recollits. Quant a la seva forma de vestir, tant porta pantalons com faldilles, colors alegres o més apagats, botes o bambes,per tant el seu estil és informal, això si, suposo que no li agrada molt la roba esportiva per cada dia ja que encara no l'he vist vestida d'aquesta manera.

M'agradaria destacar de la Gemma que sempre està rient, compartint alegries amb els demès. És una noia simpàtica i extravertida, ja que sempre està disposada a ser una de les primeres quan es demana voluntaris a les classes.

Per finalitzar, voldria afegir, que no la conec massa però em sembla que és una noia dolça i molt enamoradissa, d'un gran cor i molt transparent. La seva delicada i suau veu em recorda la brisa del mar i em dóna tranquil.litat quan l'escolto.

Retrat de Gemma Lorda Carreño


Dibuix d'Ana Belén Ramón

dimarts, 3 de novembre del 2009

¿On són les meves claus?

03 de Novembre 2009

El dia del seminari d'avui, va ser molt extens perquè vam exposar molts treballs que s'havien d'exposar avui.

L'inici del seminari va començar amb un conte que vaig explicar jo. El conte va ser “ La castanyera”. Aquest conte tracta del dia en que la castanyera va anar al bosc ha collir castanyes i és va confondre en agafar cargols i no pas castanyes.
He volgut jugar amb la participació dels companys de classe i les cançons alhora d'explicar la història per poder realitzar, d'aquesta manera, un altre forma d'explicar un conte i així mantindre als companys intrigats per tal de no perdre l'interès per la narració ja que la seva participació els mantenen atents i participen a la continuació del fil de la història.

Aquí us poso la història de “la castanyera” per si algú la vol per anar fent recopilacions de contes i aquest conte diu així:

Quan arriba el temps de collir castanyes... també arriba... la tardor... ni fred, ni calor.
Vet aquí que dalt d´una muntanya hi havia una casa, i dins la casa vivia la castanyera que dormia. La castanyera es va despertar i es va començar a vestir: primer la camisa, que li anava petita. Després, la castanyera es va posar la faldilla, que li feia campana. Finalment, la castanyera es va posar les sabates, que li feien cloc-cloc.
Un matí, la castanyera amb un mocador al cap, va sortir de casa seva i va anar al bosc amb un cistell penjat al braç. Sabeu que li va passar? va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
-oh! quantes castanyes!!! que estic contenta! i es posa a collir castanyes.
I vinga collir castanyes!
- castanya ... al cistell! - castanya ... al cistell! Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta, va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Llavors va agafar les castanyes del cistell i... - Ah!!! i les castanyes? - On són? El cistell era ben buit. totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar i va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava ...
- Castanyes, on sou? Ningú no contestava. les castanyes no hi eren. En aquell moment es va posar a ploure i entre les gotes que rebotien a terra, la castanyera va veure, tot d'una una castanya que caminava.
-Com pot ser?les castanyes no caminen pas! -Oh! i una altra castanya que també camina! però, si tenen banyes i tot!
-Què he fet! he collit cargols i no pas castanyes!
-Hauré d'anar al bosc un altre cop! ja cal que corri ...
Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
-per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu banya" - i si són castanyes, no trauran les banyes. Quan va acabar de cantar la canç'ó va mirar les castanyes i va dir:
-no traieu les banyes?doncs, sou les castanyes!!!
-aquesta vegada l'he encertada!!!!
La castanyera se'n torna cap a la seva paradeta i les va començar a torrar. Amb l'oloreta que feia les castanyes i els crits que anava donant la castanyera dient " CASTANYES TORRADES, CASTANYES TORRADETES, tots els nens i nenes de la ciutat es van apropar a comprar castanyes i com tots estaven molt contents perquè feia molt de temps que esperaven que arrivès la tardor per menjar castanyes, tots plegats van fer una festa.
I sabeu com es diu aquest dia?. Doncs aquest és el dia de la castanyada.

I conte, contat, aquest conte s'acabat



il·lustració d'Elisabet Farrés

La següent activitat la van realitzar l'Arantxa i la Berta i ens van exposar una notícia relazionada amb l'actualitat educativa. El títol de la notícia és el següent : ”Arranca la digitalización de las aulas”, una notícia extreta del diari El País del 4 de Setembre.

Aquesta notícia tracta de les Tic en les escoles on hi ha un programa anomenat Escuela 2.0 que prevé la digitalització de 14.400 aules amb pissarres digitals i portàtils per cada alumne, destinats a 400.000 alumnes i on els professors, per tant, s'hauran de formar per tal de fer-ne ús de les TIC a les seves classes.

També l'Arantxa i la Berta van fer recerca d'unes altres notícies relacionades amb les TIC en les aules i les van llegir al seminari, per tal de fer-nos veure que ja hi han escoles on les TIC ja s'estan aplicant.

Ens van proposar realitzar una activitat interessant, on vam tindre que exposar idees en contra i a favor sobre temes com, per exemple, la distracció dels infants davant l'ordinador. Aquí ens van posar tots d'acord que és una bona idea que des de petits es vagin integrant amb les noves tecnologies, on un punt a favor és que no hi haurà una despesa tan gran en diners relacionats amb el material escolar però que s'han de fer activitat dinàmiques amb els nens per tal de que aquests no es distreguin.

Un altre tema que ens van proposar debatre va ser la formació del professorat respecte a les noves tecnologies i varem comentar que quan s'implica fer canvis i realitzar un esforç per fer cursos fora del teu horari de treball per tal d'aprendre el bon funcionament de les noves tecnologies, dóna mandra.
Loles, ens va aclarir, que la integració de les noves tecnologies no substituiran pas, el llibre i el llapis, sinó que són noves tècniques que poden afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

La tercera activitat la van realitzar la Cristina i l'Arantxa i ens varen presentar una altre notícia relacionada amb l'àmbit educatiu. El títol de la notícia va ser el següent : “¿Enseñanza infantil en condiciones?”.

Aquest redactat tracta d'una carta que escriu una mare al diari El Periódico el 22 d'Octubre. El contingut d'aquesta carta tracta de la queixa col.lectiva d'uns pares degut a la falta dels serveis que realitzen els auxiliars en l'escola CP Hispanidad en el primer curs d'ensenyança infantil. L'escrit d'aquesta queixa és principalment la lluita que tenen amb la DGA, ja que aquests no volen subvencionar a l'escola oferint els serveis d'una auxiliar perquè el nombre d'alumnes en P3 no arriba als 42 nens i per tant quan un nen requereix l'ajuda de la mestre per anar al servei, per exemple, la classe es queda sense professora deixant als alumnes sols en aquell moment.

L'activitat que ens van proposar a fer relacionat amb el tema de la notícia, va consistir en repartir uns paperets on et deien el paper que havies de fer, com per exemple, el director, el subdirector, l'ajudant de la mestre, o fer el paper de pares d'un nen amb problemes d'esfínter, i defensar, d'aquesta manera, la teva posició respecte al paper que t'havia tocat.

Durant l'activitat van aparèixer diferents temes a debatre i un d'ells que vaig trobar molt encertat va ser que de vegades, en les escoles, hi han nens amb problemes, com pot ser l'autisme, per exemple, i ets pots estranyar de com pot ser, que de vegades no donin suport d'ajudes a les escoles. Però l'origen de que les escoles no rebin aquestes ajudes, moltes vegades prové dels pares, ja que aquests no porten al nen a fer-li un diagnostic perquè no volen veure la realitat i sense aquest diagnostic les escoles no poden rebre subvencions.

Al finalitzar l'activitat Loles ens va comentar, respecte la notícia de no donar subvencions si no hi han més de 42 alumnes, que moltes vegades, trobar la línia de tall és molt difícil i per tan s'ha de posar un límit concret, és a dir que s'ha de marcar una línia que a vegades és molt difícil de concretar i no sempre tothom estarà a favor d'aquesta decisió.

La quarta activitat va ser l'entorn sonor de Berta on quasi el 90% de sons que escolta en la seva casa provenen d'aparells tecnològics. I la conclusió que va arribar Berta sobre l'activitat és que en la seva casa hi han massa sorolls i quan de veritat s'adona de la tranquil.litat i pot percebre el silenci absolut és quan apaga l'ordinador i es va a dormir.

L'Arantxa també li va tocar exposar l'activitat de l'entorn sonor i va arribar a la mateixa conclusió que la Berta, on ens va comentar que al anar-se a dormir es quan s'adona de la contaminació acústica que ens envolta durant el dia.

Per finalitzar la classe, vam realitzar una activitat molt divertida que ens va proposar la Loles. Aquesta activitat se li va ocórrer al escoltar un dels sons de l'entorn sonor de l'Arantxa, on les claus van ser les protagonistes de l'activitat. Així que tots vam ficar les nostres claus ,que portàvem a sobre ,en una bossa i l'activitat va consistir en esbrinar ,amb els sons que feien les claus al xocar , de qui eren les claus que escoltàvem i és clar, nosaltres no veiem les claus, només les escoltàvem. Va ser impressionant quan dues persones, quasi sense escoltar massa els sons que feien les claus, van reconèixer molt ràpidament les seves claus.
Per tant, l'objectiu de l'activitat va consistir en que moltes vegades no ens adonem de molts dels sons que escoltem però els tenim tan assimilats que els podríem reconèixer només en escoltar-los, com ha passat en l'activitat de les claus.



La frase del dia d'avui és : “ Moltes vegades no som conscients de molt dels sons que escoltem però els reconeixem al escoltar-los perquè els tenim assimilats.”


Fotografia de Jose Lipanes