L'entorn sonor

Definició de contaminació acústica

La contaminació acústica es considerada per la majoria dels ciutadans d'una gran ciutat com un factor medioambiental perjudicial en les nostres qualitats de vida. Però, l'origen d'aquesta contaminació ambiental és conseqüència directa dels sorolls que pertanyen al desenvolupament de les nostres activitats diàries i per tant,moltes vegades no som conscients dels efectes que aquesta contaminació pot causar als habitants d'una ciutat com pot ser la perduda d'audició amb el llarg del temps o trastorns pscicológics que afecten en l'estat d'ànim d'una persona.

L'activitat que ens ha demanat per realitzar en el seminari té com a finalitat fer-nos reflexionar sobre aquest tema tan important com és la contaminació acústica.
Aquesta activitat consisteix en fer un anàlisi de tots els sons que ens envolten en diferents situacions:

-La primera situació es fer una llista dels sons més comuns que jo puc escoltar dintre i fora de la meva casa. Aquests sons són els següents:

Dintre de casa : rentadora, cisterna del W.C, l'aigua de l'aixeta, la caldera, el tancar de les portes, les trepitjades del caminar i de pujar les escales,la barana de les escales quan t'agafes a ella, les trepitjades de pujar les escales del veí,el ventilador de l'ordinador, encendre el mòbil a la corrent elèctrica, l'extractor de la cuina, el rentavaixelles, el meu televisor i a vegades del veí del costat, les tecles de l'ordinador, les cadires al aixecar-te d'elles, els plats i els coberts al parar taula, les persianes al pujar o baixar, el cruixir dels mobles per la nit.

Fora de casa : les fulles dels arbres, el timbre de l'escola, els nens al pati, els cotxes i les motos, el camió de les escombraries, la sirena dels vehicles prioritaris com l'ambulància o la policia, el clàxon d'algun cotxe, l'obrir de portes de l'autobús, les petjades de les dones amb sabates de tacó, les rodes de la bicicleta al passar per sobre de la vorera, un tros de vorera trencada que al passar el cotxes molt aprop d'aquesta fa soroll.

-La segona situació es fer una llista dels sons que escoltem durant l'itinerari de casa a la facultat i classificar-los en quins són més molestos, quins més agradables, quants sons podem identificar a la vegada, quins són els més repetitius durant el trajecte. També podem anotar si hem descobert algun so de nou que no l'havíem sentit abans o si hi ha algun so que no pertanyi al trajecte.

Durant el trajecte els sons que he escoltat han sigut : la porta del pàrquing, l'encendre del motor del cotxe, el tic-tac dels intermitents, les rodes circulant sobre l'asfalt, el clàxon d'algun cotxe, el so del accelerar d'alguna moto, el vent al obrir la finestra del cotxe, el canvi de so quan entres en un túnel, el xoc d'alguna pedreta amb el vidre del cotxe, el so de les rodes al passar per sobre d'un carril de tramvia, obres, grups de noies parlant, un nen plorant, les rodes del carret de la compra, les petjades de sabates de tacó, les fulles dels arbres,

Sons molestos : el clàxon, el so del accelerar d'alguna moto, el so de les rodes al passar per sobre d'un carril de tramvia, les obres, un nen plorant, el vent al obrir la finestra del cotxe.

Sons més agradables: les rodes circulant sobre l'asfalt, el canvi de so quan entres en un túnel, les fulles dels arbres.

Sons que podem identificar a la vegada : el so de les rodes a l'asfalt, grup de noies parlant, un nen plorant, el clàxon d'un cotxe.

El silenci seria l'únic element que no pertany a l'entorn ja que durant el trajecte passo per llocs molt transitats on no hi ha tranquil.litat.

Per finalitzar afegiré, que aquesta activitat és molt interessant ja que arribes a prendre consciència de la quantitat de sorolls que fem sense adornar-nos i és quan estàs en un silenci absolut, l’únic moment del dia que et dones conte de la quantitat de contaminació acústica que ens envolta durant els nostres exercicis rutinaris. Per tant, no som conscients de tots els sorolls que escoltem diàriament perquè ja estem acostumats d’ells.

Ja no hi ha excusa de realitzar un bon treball

30 d'Octubre 2009

Vam començar la classe de seminari amb dos contes:

El primer conte va ser el de la Judit i ens va explicar “La rateta que escombrava l'escaleta”. Aquest és un conte popular amb un final tràgic però Judit va creure convenient canviar el final perquè ens va dir que amb nens tan petits els finals han de ser més feliços, així que va finalitzar el conte afegint que la rateta presumida i el gat es van casar perquè aquell gat era vegetarià.

El segon conte va ser el de l'Arantxa i ens va explicar “La tortugueta Robie”. Aquest conte no l'havia escoltat mai. Va ser una mica curt però Arantxa el va explicar amb dibuixos que ella havia fet. Així que és una altre manera original d'explicar un conte.

Un cop finalitzat els contes, jo vaig tindre que exposar el treball de l'entorn sonor, el qual penjaré en una altre entrada. Però el que vull afegir és que ha sigut una activitat satisfactòria per poder-me adonar de la quantitat de sons que escoltem cada dia i nosaltres quasi no fem cas que en un llarg temps serem els primer perjudicats.

També vam analitzar, en quant a forma, els treballs que varem fer del llibre “educació i vida quotidiana” i ens van donar uns passos a seguir per tal de realitzar correctament els nostres treballs.

Per tant, en la portada d'un treball ha d'aparèixer :

-Títol i subtítol
-Nom de l'alumne
-Classe
-Nom del mestre
-Grup de la classe al qual pertanyem
-Nom de la facultat
-Curs


Alhora de realitzar un índex, els passos a seguir són els següents:

-Apartats i subapartats, aquests últims han d'aparèixer més a dintre que els apartats.
-No fa falta posar l'abreviatura “pàg”
-Només es posa la primera pàgina de cada apartat o subapartat.
-La pàgina 1 és l'índex, així que mai es comença posant la pàgina 1 en la primera pàgina del treball escrit.
-Enumerar cada apartat i subapartat.

En quant a la narració del treball, la grandària de la tipografia ha de ser entre 10 i 12 punts, depenent de la tipografia ha utilitzar.

Les cites textuals es posen entre cometes, quan es tracta del mateix llibre a treballar però si posem cites d'un altre llibre, les cites han d'anar entre cometes i a més he d'afegir entre parèntesis el nom de l'autora, i l'any d'edició.

Exemple : "Deixar de ser nen o nena no és cosa d'una sola persona, com podria semblar a primera vista" ( Eulàlia Bosch, 2004).

Una forma correcta de fer una bibliografia és la següent:

Cognom,inicial del nom. (Espai )Any d'edició.Nom del llibre. La ciutat : editorial.
Exemple: Bosch,E. (Any 2004).Educació i vida quotidiana.Vic:Eumo

Si el llibre està escrit per dos autors, posarem en el mateix ordre que surt en la portada del llibre.
Exemple : Novell,V i Bosch, E. (Any 2004).Educació i vidaquotidiana.Vic:Eumo

Per finalitzar, si posem bibliografia d'una pàgina web s'ha de afegir també, entre parèntesis el dia que hem consultat la pàgina.
Per exemple : http://vanessanovell.blogspot.com/ (consultat el 15 d'Octubre).

A partit d'ara, ja no tindrem excusa de presentar un bo treball en quant a forma.

Retoquem les nostres fotografies!

La segona activitat que hem realitzat amb el Gimp va consistir en retallar una zona de la fotografia i jugar amb les opcions que ens dóna el programa per modificar la imatge . Els passos a seguir han sigut els següents :

1) Primer de tot, hem de seleccionar la part de la imatge que volem i anar a la “caixa d'eines” i escollir la opció “seleccionar una zona rectangular”. Un cop hem ja tenim la part de la imatge seleccionada anem a “Imatge” “retallar la selecció” i amb aquesta opció el programa esborra tot allò que queda fora de la selecció. Malgrat que hem retallat la fotografia, també hem de canviar els píxels de la imatge per tal de poder penjar-la en el blog, així que hem d'anar a l'opció “Imatge” “Escalar la imatge” i modificar l'alçada a 350 píxels i l'amplada es canvia automàticament, sempre i quan tinguem l'opció de la cadena seleccionada. Aquesta fotografia la guardem com a Foto 1.

Aquí teniu el resultat de la segona activitat part 1.

En la fotografia, botes de Meritxell

2) Un cop ja hem seleccionat la part de la imatge que volem i modificat els píxels, aquí tindrem que jugar amb les opcions que ens dóna el programa per retocar la fotografia. El primer pas que vaig fer, va ser seleccionar el contorn de les botes amb l'eina del llaç. Un cop vaig fer tota la selecció, vaig anar a l'opció “Selecció” “Invertir” per tal de que hem seleccionés el fons ja que el volia desenfocar , així que vaig anar a l'opció “Filtres” “Desenfoque” “Desenfoque Gaussiano”. Desprès vaig jugar amb la saturació, amb les corbes i a les botes li vaig aplicar un Filtre artístic de brillantor suau. Aquesta fotografia la guardem com a Foto 2.

Aquí teniu el resultat de la segona activitat part 2.

3) En aquesta última activitat, vaig obrir una nova fotografia, ja que consisteix en retallar una part de la imatge. Vaig utilitzar l'eina “Eina de lliure selecció” que es troba en la caixa d'eines i vaig seleccionar el contorn de les noies. Un cop units el primer amb l'últim punt, vaig anar a l'opció “Imatge” “Retallar la selecció” , després per poder esborrar el fons, vaig invertir la selecció amb l'opció “Seleccionar” “Invertir” i vaig utilitzar la goma per esborrar el fons. Un cop el vaig esborrar, vaig utilitzar “l'eina d'omplir” per pintar el fons on vaig utilitzar 2 colors. I per finalitzar el retoc de la fotografia, vaig tornar a invertir la selecció perquè volia modificar a les noies, així que el primer a fer va ser convertir la selecció en escala de grisos amb “Imatge” “Modo” “Escala de grisos” i desprès vaig jugar amb el canal de les corbes per aplicar a la imatge un toc pop-art.

Aquí teniu el resultat de la segona activitat part 3.

En la fotografia, la Marta i la Laura

Descobrim el Gimp,un programa d'edició d'imatges

El primer que vam parlar a classe va ser dels passos que hem de seguir alhora de realitzar una fotografia i són les següents : encendre la càmera (molt important), si tenim una càmera reflex hem de treure la tapa de l'objectiu, enquadrar en quant a zoom, enfocar la imatge a fotografiar i per últim realitzar la fotografia.

Però alhora de realitzar les fotos, també podem fer-ne ús de les opcions que ens dóna la càmera com poden ser jugar amb el temps i l'obturador, ja que depenent de les condicions del lloc on ens trobem per fer la fotografia, caldrà deixar entrar més o menys quantitat de llum per tal de que la fotografia no ens surti fosca.

Unes altres opcions, són per exemple, fer-ne ús de les opcions configurades que ens dóna la càmera, com pot ser fer fotos de nit, focs artificials,etc. Aquestes opcions juguen amb la velocitat i la llum depenent la situació on ens trobem per fer la fotografia.

El dijous a classe vam descobrir un nou programa de software lliure per fer edicions d'imatges, tan serveix per retocar fotografies com per crear unes de noves a partir d'una original i aquest programa és l'anomenat Gimp . Gimp va ser creat com una eina lliure per treballar amb imatges i s'ha convertit en una alternativa al programa Photoshop, ja que té unes característiques molt semblants en quant a les eines del nou programa conegut.

Logotip del programa Gimp

Aquí us presento l'activitat de la meva primera fotografia i explicaré els passos que he realitzat amb el programa Gimp.

En aquesta fotografia apareixen unes companyes de classe.

El primer que vaig fer va ser obrir la fotografia des del programa Gimp amb les opcions "Obre" "fitxer" i vaig seleccionar la imatge. Un cop ja tenia la fotografia en la pantalla li vaig tindre que modificar la base i l'alçada de la imatge per tal de reduir la fotografia per poder-la penjar al meu blog. Per tal de reduir la imatge, vaig anar a les opcions "Imatge" "escala la imatge" i aquí vaig modificar l'amplada a 350 píxels. És molt important que la cadena que tenim al costat estigui lligada perquè d'aquesta manera el programa ens faci un càlcul automàtic de la proporció corresponent a l'alçada.

Dades de la fotografia:
Fotografia original : amplada 3.872 píxels i alçada 2.592 píxels.

Fotografia modificada : amplada 350 píxels i alçada 234 píxels.

La utilització de les noves tecnologies per vigilar als alumnes

El Gran Hermano se cuela en las aulas madrileñas

Esperanza Aguirre presentarà un nou sistema on els pares podran conèixer les notes,assistències i el comportament dels seus fills en les aules madrilenyes a través d’internet o SMS.

Aguirre va explicar que vol posar les noves tecnologies a l’abast dels pares i que aquest sistema de Información de Centros Educativos (SICE) s'implantarà en 328 instituts d’educació secundaria de la comunitat madrilenya.

A partir de la segona setmana d’Octubre Educació començarà una campanya informativa explicant el funcionament de la nova eina d’espionatge de fills.

Quedarà per veure si aquesta nova eina serà ben vista pels alumnes. Fins quin punt arribarem?

Podeu trobar la notícia sencera aquí

¿Quin conte ens explicaran avui?

23 d'Octubre 2009

La classe del seminari del divendres va ser molt interessant i divertida perquè dues companyes ens van llegir uns contes per nens entre 2 i 3 anys i per tant, nosaltres ens vam tindre que comportar com ho fan els infants d’aquestes edats.

El nom del primer conte va ser El lleó gandul i ens el va explicar Berta. Em va agradar molt la forma que va tindre d’explicar-lo perquè no va llegir el llibre sinó que ens va fer una mena d’interpretació i explicació sobre els animals que anaven apareixent en el conte i a través de preguntes, cançons i sons va ser una altre manera d’aprendre mentre es mira un conte. L’únic que vaig trobar a faltar va ser la narració d’una història on podria haver enllaçat tots els animals del llibre amb el fil d’una breu narració, però tot i així és una altre manera d’interpretar un llibre amb la finalitat d’aprendre nous animals.

La segona companya en llegir el conte va ser Sara i ens va llegir dos : els colors i la samarreta d’en Max. Sara va utilitzar una altre tècnica alhora d’explicar el conte. Ella va seguir un fil de narració però a vegades es perdria perquè no paràvem de fer-li preguntes i per tant era una mica difícil poder continuar amb la historia.

El primer llibre va ser els colors, però el vaig trobar una mica difícil d’interpretar amb nens petits perquè cada cop apareixien més colors i crec que podria haver realitzat una activitat prèvia o durant la narració del conte fent un exercici de barrejar colors per poder comprendre millor el conte.
El segon conte que ens va explicar va ser la samarreta d’en Max i també el vaig trobar una mica complicat per als nens petits perquè el protagonista del conte, que era un conillet, canviava d’escena constantment i apareixien nous personatges.

Per tant, com encara no tenim moltes nocions d’explicar un conte, Loles ens va donar unes pautes per tal d’explicar un conte correctament:

-Sempre és millor explicar un conte que llegir-lo, els nens sempre estaran més atents.
-No hem de tenir límits alhora d’explicar un conte i per tan ens podem aixecar, apropar-nos als nens i molt important utilitzar les mans per expressar-nos.
-Els nens petits necessiten histories molt simples per poder assimilar els personatges. Si ens trobem en la situació de tenir que explicar un conte més complicat,no hi haurà cap problema per simplificar simplificar-lo.
-Podem inventar-nos la historia del conte quan ens trobem en la situació de no recordar com continua el llibre per tal de no trencar la màgia del moment.
-Ens tenim que plantejar abans d’explicar un conte com ho volem fer i per tan hi ha dues maneres:
Explicar el conte sense interrupcions perquè no es trenqui el fil de la narració i un cop hem finalitzat, fer un diàleg amb els nens sobre la historia explicada.
Interactuar amb els nens fent activitats prèvies o posteriors o fent preguntes , ja que aquesta és una altre manera d’ensenyar.
- Augmentar la velocitat de la narració a mesura que avancem amb el conte, ja que cada pàgina és una nova curiositat per als nens.
-La veu del narrador ha de ser tranquil.la i pausada. Mai s’ha de cridar però es pot jugar amb cops d’efecte per fer la narració més divertida.
-Per tenir èxit hem d’utilitzar l’espontaneïtat , simpatia i comprensió.

Una altra activitat que varem comentar va ser l’entorn sonor . Judit i Berta van tindre que exposar els sons i sorolls que escolten en les seves cases i de camí de casa a la universitat.

Aquesta activitat és molt interessant ja que arribes a prendre consciència de la quantitat de sorolls que fem sense adornar-nos i és quan estàs en un silenci absolut, l’únic moment del dia que et dones conte de la quantitat de contaminació acústica que ens envolta durant els nostres exercicis rutinaris. Per tant, no som conscients de tots els sorolls que escoltem diàriament perquè ja estem acostumats d’ells.

La frase que he extret del seminari és la següent : “S’ha de prendre consciencia dels sorolls que fem perquè els demès fan els mateixos sorolls que segurament fem nosaltres.”

Campanya publicitària de l'ajuntament de Madrid

¿Què és una blocosfera?

Una blocosfera es podria definir com la comunitat d’un grup de blocs i els seus usuaris on parlen d’una mateixa temàtica o similar. Gràcies a la participació dels usuaris i dels seus comentaris que van deixant en altres blocs, aquests blocs es poden connectar entre sí de la forma següent :

-A la barra lateral dels blocs, aquests poden tenir un gadget de llista d’enllaços dels blocs que més visita l’usuari.

-Afegir en el teu escrit el blink d’algun blocaire on la informació que has trobat la trobes interessant i per tant la pots comentar.

-Posar algun comentari en un altre bloc informant-li que en el teu bloc vas fer un escrit amb la mateixa temàtica.

Per tant, amb un meme aconseguim l’objectiu de transmetre una informació, és a dir, d’estendre la informació via internet i d’aquesta manera es construeix el coneixement a partir d’una idea bàsica que es llença.El meme, per tant, consisteix en anar passant per diferents blocs on els usuaris aporten les seves reflexions i anar acumulant així més informació sobre el tema a parlar. Però els memes, no són sempre 100% fiables ja que passen per moltes reflexions de moltes persones i per tant els memes seriosos, el de gent especialitzada, seran els que més ens podrem refiar.


A partir de la informació que vam aprendre en la classe de TIC, vam tindre que realitzar una activitat que va consistir en crear la nostra pròpia blocosfera d’una temàtica en concret amb 3 companys de la classe. La nostra blocosfera tracta dels contes infantils i les persones que la vam realitzar varem ser Laia, Jenni, Judit i jo. Vam escollir aquest temàtica perquè vam trobar interessant els temes de que podria tractar i d’aquesta manera aprendre una mica més d’allò que ens podrà servir per un futur com a mestres.

L’experiència ha sigut positiva perquè he descobert un nou món que no tenia molt coneixement. He trobat interessant el fet de buscar informació a través d’uns altres blocs, de saber quines són les opinions i reflexions d’altres persones que parlen de la mateixa temàtica que nosaltres volem tractar. És una forma diferent d’aprendre. He trobat fàcil trobar informació ja que existeixen molts blocs que tracten de contes infantils, però hem trobat una mica de dificultat alhora de trobar informació que parlin sobre la importància de llegir contes. La majoria dels blocs que tracten de contes infantils només trobem, com diu el títol del bloc, contes, però no hi ha molta informació d’altres utilitats que podem extreure dels contes, per tant vam tindre que buscar informació en webs per poder ampliar el nostre bloc, ja que el nostre objectiu era fer un bloc on es pogués trobar informació necessària i també contes per tal de que l’usuari trobés en el nostre bloc una ajuda útil en la seva recerca.

Per finalitzar, afegiré, que varem fer el disseny de la capçelera del nostre bloc, amb el programa freehand, perquè voliem que tot el bloc fos una unitat i d'aquesta manera crear un bloc una mica més màgic, que és un dels objectius en el que consisteix la literatura infantil, on la fantasia i la màgia, a vegades, et guien a moments fantàstics.


El nostre blog el trobareu clickant aquí.

Espero que us sigui d’utilitat i us agradi tant com a nosaltres.

Nou exàmen pels estudiants de la ESO

Maragall anuncia un exámen de reválida al final de la ESO

El curs que ve, aproximadament 60.000 alumnes que finalitzin la ESO, tindran que realitzar una prova com a finalització de l’etapa obligatòria secundària, va anunciar Ernest Maragall va anunciar el passat 21 d’Octubre.

Aquesta prova,sinó es supera, no tindrà cap pes per poder accedir a Batxillerat ni als cicles de formació professional. L’objectiu d’aquest examen serà analitzar els coneixements que han assolit els alumnes al llarg de la ESO i poder conèixer,així, els punts dèbils i forts dels coneixements d’aquests alumnes per tal de millorar-los.

Per tant, aquesta prova consistirà en mesurar el coneixements de llengua castellana, catalana i estrangera i matemàtiques . Per tan ja són quatre proves que tindran que realitzar els alumnes entre primària i secundària, dues en l’etapa de primària (en quart i sisè), i unes altres dues en l’etapa de secundària (en segon i en finalitzar aquesta etapa), però només dues d’aquestes proves són obligatòries , les de quart de primària i segon de secundària, les altres dues són optatives i s’haurien de realitzar fora del centre escolar.

Jo opino que aquesta prova serà positiva per tothom, tan per a professors, on podrà analitzar d’una manera més exhausta quins poden ser els coneixements que més costen d’aprendre per l’alumnat,i pels alumnes per poder fer un repàs de les assignatures i d’aquesta manera tindre els coneixements que han assolit durant l’etapa de secundària més recents i aplicar-los quan comencin una nova etapa d’estudis sense tantes dificultats.

Imatge : Prova final de primària del maig passat en l'escola Carlit- C. RIBAS

Podeu trobar la notícia sencera aquí

Audio al nostre blog?

Per poder posar audio al nostre blog, el primer que farem serà anar a la URL de Google sites (WWW.GOOGLE.COM/SITES). Aquesta Url és com crear una mini pàgina web on pots arxivar els teus fitxers.

Un cop ja estàs dintre, hem crear una pàgina i la manera de fer-ho és anant a crear una pàgina - emmagatzematge de... i aquí has de clickar el icone d'arxius i desprès crear una pàgina.

El segon pas és afegir un arxiu, per tant anirem a l'apartat afegir un fitxer - navega- seleccionem l'arxiu que volem i el carreguem.

Un cop l'arxiu ja està carregat ja el podem portar al nostre blog i la manera de fer-ho és la següent : ens possem damunt el fitxer d'audio que hem carregat i amb el botó dret, seleccionem copia l'enllaç. Un cop ja tenim copiat l'enllaç ens anem al nostre blog i fem un vincle amb l'eina enllaç que trobem al blog i copiem la nostra direcció on es troba l'audio.

Bones notes, una beca

20 d'Octubre 2009

L'inici del seminari va començar d'una manera especial ja que cadascú va mostrar a la resta dels companys un record de la seva infantessa. Jo vaig portar un creuer de fusta que vaig fer a primària pel dia del pare, uns altres van portar un llibre, fotografies, un mòbil de nadal, una caixa de música i uns llibrets de cal.ligrafia. Tots vam estar d'acord que aquests records tenen un valor sentimental molt important.
Loles, la mestre del seminari, ens va dir que cada any en el seminari fa la mateixa activitat però que és molt trist veure com cada any els alumnes tenen menys records de la seva infantessa guardats. I estic d'acord amb el seu pensament, ja que tots els pares i fills no haurien de llençar aquests records tan benvolguts, on algun dia, buscant el bagul dels records et farien molta gràcia tornar a recordar aquells bons moments i poder així, compartir aquells records amb els pares i fills.

Un cop vam finalitzar l'activitat dels records, Judit Degracia i jo, vam exposar l'anàlisi de la notícia d'actualitat.

Títol: Educació becarà a alumnes que acabin la ESO amb una nota de 8 o superior.

Font: En format digital (www. Elperiódico.com)

Per primera vegada la Conselleria d’educació premiarà el bon rendiment dels alumnes de la ESO que tinguin una nota mitjana d’un 8 o superior destinant un milió d’euros a la creació de beques on cada estudiant rebrà un màxim de 1200€ anuals sempre i quan la família dels estudiants tinguin uns ingressos reduïts.
L’objectiu d’aquestes ajudes és aconseguir que els estudiants continuïn amb la seva formació acadèmica ajudant-los econòmicament i ampliant així la millora de les seves possibilitats en un futur laboral. La intenció d’aquestes beques es promoure la motivació d’aquests estudiants que han demostrat al llarg del curs un bon rendiment i que podrien abandonar la seva continuació acadèmica per problemes econòmics familiars.
El plaç màxim per poder acollir-se a la nova beca va terminar el 30 de setembre, on es va tenir que presentar la nota mitjana de la ESO junt amb els ingressos de la família i el nombre d’habitants en cada nucli familiar.

Podeu trobar la notícia sencera aquí

Justificació de l'elecció de la notícia

Ens va cridar l’atenció aquesta notícia pel fet de que la beca va dirigida a alumnes de la ESO quan normalment les beques van dirigides a estudis superiors, un fet que mai s’ha donat.
Suposem que aquestes ajudes estan més bé destinades per una ajuda a les famílies per tal de que aquests adolescents no es tinguin que posar a treballar per portar diners a casa i així, d'aquesta manera no deixar la formació acadèmica.

Comparació amb altres diaris

El país i l’avui . Aquests dos diaris, en els seus titulars, han fet més èmfasis en que les beques aniran destinades a les famílies amb pocs recursos econòmics a diferencia del titular del periódico que fa més èmfasis en la nota que s'ha d'aconseguir per poder obtenir aquesta beca. En l'escrit de la notícia , l’única diferencia és la forma en la qual està redactada, ja que les xifres i la informació és la correcta.
El 9diari, el singular digital, diari de Girona i l’Empordà ens ha cridat moltíssim l’atenció perquè hem comprovat que tant la informació com l’estructura del text és exactament la mateixa. No vam poder esbrinar si el redactor era el mateix en els 3 diaris.

Informació extra

Aquí vam aportar un resum-gràfic d'un estudi que fa ver Caixa Catalunya amb el instituto de infancia i mundo urbano sobre quines poden ser els factor que influeixen en el fracàs escolar.
Quan vam exposar aquest gràfic van sorgir moltes idees oposades sobre el que ens diu en l'estudi. Jo estic d'acord en molts aspectes que es van comentar a classe, com per exemple, que tindre uns progenitors que no tinguin estudis superiors no significa que els seus fills no puguin aconseguir el seu somni, ja que segurament aquests s'esforçaran molt més.

Per tant, aquest estudi, segurament estarà basat en enquestes a un tipus de persones en concret, però crec que el haver buscat aquesta informació va anar molt bé perquè vam poder contrastar diferents punts de vistes, idees i pensament.

Activitat a classe

L’activitat consistia en dividir la classe en dos grups de 7 i cadascun d’aquest s’encarregava de donar arguments, uns a favor i uns altres en contra sobre el tema tractat.
No vam poder realitzar l'activitat perquè es van avançar els companys del seminari alhora d'exposar idees sobre la notícia i per tant no vam voler repetir una activitat que va sorgir espontàniament.

D'aquest seminari una de les frases que he extret és la següent : " Les sensacions i els bons records van enllaçats "

Foto de Arturo Carrasco Ruiz

La cultura lliure

Definició de cultura lliure

La cultura lliure és un moviment social basat en la creació de difusió i elaboració de programaris lliures i té per missió contribuir a la reconstrucció de les regulacions dels "drets d'autor".

Per tant els materials il.lustratius que s'utilitzen en la búsqueda d'internet, com pot ser fotografies, gràfics, etc, tenen drets de propietat intel.lectual i per tant aquestes imatges no es podrien utilitzar i per aquesta raó neix les Creative Commons , una Ong sense fins de lucre que permet als artistes i creadors llicenciar les seves obres a través d'internet d'una manera sencilla i fàcil.
El més important és que aquestes obres creatives estan disponibles perquè unes altres persones les puguin utilitzar seguint un anàlisis legal on els autors expressen les seves preferències amb respecte al que els demès poden fer amb elles, com poder ser utilitzar les obres creatives d'ús personal i no pas comercial, no modificar el estat original de l'obra... D'aquests gràfics o imatges són coneguts com copyleft i per tan alhora d'utilitzar-les només esmentant a l'autor de l'obra és suficient, però les imatges que no puguem utilitzar usar lliurement les tindrem que eliminar.

Dintre de la cultura lliure també existeixen els programes amb sofware lliure, coneguts com free software, com poden ser el linux o l'open office entre altres, on no tindrem que pagar per la utilització d'aquests programes. Per tant el programari lliure, com explica molt bé en la web edu365.cat, es defineix com aquell que garanteix quatre llibertats :

-La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
-La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
-La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
-La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques.

****************************

A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet."

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

De l'activitat proposada sobre les quatre situacions que succeeixen a les escoles, jo crec que la correcta és la lletra D perquè les postals que agafaran els nens ja estan incloses en el preu de l'excursió i per tant és la situació que més s'aproxima a cultura lliure. A més aquests nens tindran la possibilitat d'agafar la postal que més els agradi amb tota llibertat. És l'única situació que no parla de productes comercials i d'un producte en concret.

La segona activitat que més s'aproxima a la definició de cultura lliure crec que és l'opció B però en aquesta situació el mestre obliga a utilitzar el processador de text world, un processador el qual s'ha de pagar per fer-ne ús, i no pas un de software lliure, com pot ser l'Oppen Office . Per tan perquè aquesta situació fós de cultura lliure hauria de ser així : "Aneu al cercador, busqueu imatges i desprès utilitzar-les en un processador de text"

La tercera activitat que menys s'apropa a la definició de cultura lliure és l'opció A i C.
En l'opció C el mestre està exigint la versió 2007 del PowerPoint, per tant si els seus alumnes no tenen aquesta versió no podran acabar de realitzar el treball que tenen que fer pel pròxim dia. A més aquest programa no és de software lliure, per tant està molt lluny de la cultura lliure.
Crec que el mestre tendria que haver utilitzat una versió de PowerPoint apte per qualsevol altre versió, no una versió actualitzada que no permet la utilització de versions més antigues, o tendria que haver utilitzat un programa amb software lliure, com pot ser l'Open Office, on és gratuït i té les mateixes funcions que el microsoft.

I l'opció A crec que és l'opció que més s'allunya al model de cultura lliure. En aquesta situació el mestre només dóna opció d'un model únic de bambes, on segurament causarà molt conflictes entre els pares dels alumnes i el professor degut a que aquest model de bambes és segurament difícil de trobar, també serà bastant cares i no tothom es pot permetre un cost exhaustiu per fer una activitat relacionada amb el bàsquet i que només utilitzaran per aquesta activitat, on qualsevol altre marca de bambes o tipus seran perfectes també per realitzar-la.
Així que una manera de que aquesta situació fos de cultura lliure podria ser “Recordeu que per demà tothom vindrà a classe amb bambes esportives per realitzar les pràctiques de bàsquet” .

Per educar a un nen fa falta la tribu sencera

06 d'Octubre

En la classe de seminari del dia 06 d'Octubre, Laura, Irene i Eli ens van presentar una notícia de la Vanguardia del 17 de Setembre i el títol de la notícia va ser la següent “ ¿Perquè els adolescents d'avui en dia fan menys cas?”. La idea que van tindre d'escollir aquesta notícia va sorgir pel fet de que sempre es parla dels nens però els professors també són agredits... i davant aquesta reflexió ens tindríem que parar a pensar seriosament d'on prové l'origen.

Hi ha un proverbi que ens van comentar al seminari i jo crec que pot respondre a la pregunta. Aquest proverbi és el següent : “per educar a un nen fa falta la tribu sencera” .Per tant seria molt important que la família col.laborarés amb els professors ja que els nens d'avui en dia els tenen massa protegits. Les mateixes famílies no marquen un límits i per tan els nens utilitzen aquest poder de “no tocables”, de protecció, i el fan servir d'amenaça contra professors. Potser ,unes de les raons per les quals aquests joves actuen d'una manera incorrecta seria per una manca d'atenció per part dels pares que sofreixen des d'un principi.
Una de les maneres de remeiar aquesta manca d'atenció amb els pares i els fills, seria, el que actualment, fan algunes escoles ,com per exemple, fer activitats on els pares poden participar, introduint, per tant, els vincles familiars.

A part de l'exposició van fer una activitat on vam participar tots els de la classe i va consistir en ficar dintre d'una capsa un paper i en ell es tenia que explicar alguna mala experiència que hem tingut a l'escola amb algun professor. Desprès les vam posar en comú, llegint cadascú una.
Aquesta activitat ens va servir de reflexió per tal de no aplicar-les quan nosaltres, en un futur, siguem mestres.

Al finalitzar la classe, ens van deixar en l'aire una pregunta per reflexionar i va ser la següent : “¿Creieu que s'ha d'educar els pares?” La meva opinió és que molts pares sí que s'haurien d'educar perquè moltes vegades no accepten crítiques constructives quan estan vinculades amb la seva família, no volen veure la realitat i per tant volen defendre actituds incorrectes dels seus fills.

D'aquest seminari una de les frases o anotacions que he extret és la següent :”El 99% d'habitants no sap acceptar una crítica constructiva”.

Imatge extreta de http://elmundodemafalda.com.ar/

L'Audacity

El programa Audacity, és un editor lliure que ens ofereix la possibilitat de gravar i editar sons d’una manera fàcil d’utilitzar.

Les seves característiques més importants són:
-Gravar a través d’un micròfon.
-Importar i exportar audio.Aquest programa permet arxius de diferents formats.
-Edició : et permet amplificar i reduir el volum dels sons, retallar parts d’una pista, canviar l’ordre de l’audio, esborrar, pegar. A més et permet refer tantes vegades com vulguis l’audició i tornar al estat original si no t’agrada.

-El primer que vam fer per poder realitzar l’ audio va ser gravar les nostres veus a través del micròfon. Per tal de gravar aquestes veus, vam clickar el botó rec , vam esperar uns segons alhora de començar la gravació per tal de deixar un espai en blanc i al finalitzar la gravació també ens vam esperar un segons i vam clickar al stop per parar la gravació. Un cop gravada la primera veu, la vam exportar com a waw ,la vam guardar a la carpeta i la pista gravada la vam tancar i així successivament fins que vam gravar les 4 veus. Les persones que van participar en el nostre audio van ser, Laia, Jennifer, Laia i jo.

-El segon pas a seguir va ser d’importar les veus amb l’opció importar audio . Aquí vam tindre que ajustar el volum de les veus perquè hi havia veus que s’escoltaven més fortes que les altres i d’altres que s’escoltaven molt fluixes. La manera d'ajustar les veus és seleccionant el tros de pista que volem i anem a efecte-amplicar i aquí marquem els decibels que volem per tal d'ajustar les veus.

-El tercer pas va ser posar ordre a les veus, és a dir seleccionar quina era la veu que s’escoltaria la primera i així amb les demés. La manera de realitzar-la va ser desplaçant la pista d’audio més endavant o més endarrere posant-lo en la posició que volíem. Aquí també vam utilitzar la eina de la lupa per poder veure totes les veus en la mateixa finestra.

-El quart pas ja va ser el d'exportar totes les veus en arxiu wav. La manera de realitzar-ho va ser clickant a l'opció fitxer-exportar com a wav. Aquí apareix un missatge on et recorda que totes les pistes s'ajuntaran.

-El cinquè pas a seguir va ser de posar una música de fons, així que vam anar a l'eina projecte-importa audio i aquí s'ha de seleccionar la música que més ens t'agrada.
Un cop hem importat l'audio s'ha d'escollir el tros de música que volem que s'escolti amb les veus.
La música també s'ha de modificar, així que es pot utilitzar una eina que ofereix el programa, on marcant punts sobre la música pots posar l'inici amb un so creixent, el segon punt el podem color al mig i pot ser el punt mínim de so i el tercer punt el posarem al final de la cançó i per tant la música serà decreixent. Per tant aquesta eina serveix per poder augmentar o disminuir la música, i la manera d'utilitzar-la és estirant cap a munt o cap a baix.

Imatge del programa Audacity

El nostre arxiu d'audio es pot escoltar en aquest enllaç

Com capturem les adreces?

Avui en classe hem parlat de les diferents maneres que es pot gestionar la informació, com ara : cercar, seleccionar, classificar, ordenar i utilitzar informació. Alhora de cercar una informació en el buscador d'un web hem d'intentar acotar les paraules de la notícia a cercar o buscar referents que ens ajudin a acotar la cerca. A part, hem de tenir una garantia que aquella informació que ens ofereixen és verídica, per tant és important comprovar la font d'on prové.
En la classe d'avui hem aprés dues utilitats importants alhora de cercar informació i guardar-les de manera fàcil, anomenades blocs en línia. Hem parlat de dos :

-El bloc de notes de Google : és un bloc que ens permet guardar la URL d'un web que ens interessi,el mateix que fem quan les guardem a preferents, però en la xarxa i per tant la pots consultar des de qualsevol lloc.Un dels punts més interessants que trobo és que et permet guardar fragments de text de la notícia que més t'interessi, sense tindre que llegir tota la notícia sencera un cop obres l'enllaç, i et permet posar anotacions.

-Delicious : és un bloc de notes semblant al del Google però en anglès, on t'has de registrar com a nou usuari. En aquest bloc hi pots crear una xarxa d'amics i per tant pots veure els enllaços que hi tenen.

La meva preferència entre aquests dos blocs de notes, és el notebook de Google. Una de les raons és perquè no està en anglès i per tant el trobo més sencill i visualment no em costa localitzar la informació a cercar.