dissabte, 31 d’octubre del 2009

L'entorn sonor

Definició de contaminació acústica

La contaminació acústica es considerada per la majoria dels ciutadans d'una gran ciutat com un factor medioambiental perjudicial en les nostres qualitats de vida. Però, l'origen d'aquesta contaminació ambiental és conseqüència directa dels sorolls que pertanyen al desenvolupament de les nostres activitats diàries i per tant,moltes vegades no som conscients dels efectes que aquesta contaminació pot causar als habitants d'una ciutat com pot ser la perduda d'audició amb el llarg del temps o trastorns pscicológics que afecten en l'estat d'ànim d'una persona.



L'activitat que ens ha demanat per realitzar en el seminari té com a finalitat fer-nos reflexionar sobre aquest tema tan important com és la contaminació acústica.
Aquesta activitat consisteix en fer un anàlisi de tots els sons que ens envolten en diferents situacions:

-La primera situació es fer una llista dels sons més comuns que jo puc escoltar dintre i fora de la meva casa. Aquests sons són els següents:

Dintre de casa : rentadora, cisterna del W.C, l'aigua de l'aixeta, la caldera, el tancar de les portes, les trepitjades del caminar i de pujar les escales,la barana de les escales quan t'agafes a ella, les trepitjades de pujar les escales del veí,el ventilador de l'ordinador, encendre el mòbil a la corrent elèctrica, l'extractor de la cuina, el rentavaixelles, el meu televisor i a vegades del veí del costat, les tecles de l'ordinador, les cadires al aixecar-te d'elles, els plats i els coberts al parar taula, les persianes al pujar o baixar, el cruixir dels mobles per la nit.

Fora de casa : les fulles dels arbres, el timbre de l'escola, els nens al pati, els cotxes i les motos, el camió de les escombraries, la sirena dels vehicles prioritaris com l'ambulància o la policia, el clàxon d'algun cotxe, l'obrir de portes de l'autobús, les petjades de les dones amb sabates de tacó, les rodes de la bicicleta al passar per sobre de la vorera, un tros de vorera trencada que al passar el cotxes molt aprop d'aquesta fa soroll.

-La segona situació es fer una llista dels sons que escoltem durant l'itinerari de casa a la facultat i classificar-los en quins són més molestos, quins més agradables, quants sons podem identificar a la vegada, quins són els més repetitius durant el trajecte. També podem anotar si hem descobert algun so de nou que no l'havíem sentit abans o si hi ha algun so que no pertanyi al trajecte.

Durant el trajecte els sons que he escoltat han sigut : la porta del pàrquing, l'encendre del motor del cotxe, el tic-tac dels intermitents, les rodes circulant sobre l'asfalt, el clàxon d'algun cotxe, el so del accelerar d'alguna moto, el vent al obrir la finestra del cotxe, el canvi de so quan entres en un túnel, el xoc d'alguna pedreta amb el vidre del cotxe, el so de les rodes al passar per sobre d'un carril de tramvia, obres, grups de noies parlant, un nen plorant, les rodes del carret de la compra, les petjades de sabates de tacó, les fulles dels arbres,

Sons molestos : el clàxon, el so del accelerar d'alguna moto, el so de les rodes al passar per sobre d'un carril de tramvia, les obres, un nen plorant, el vent al obrir la finestra del cotxe.

Sons més agradables: les rodes circulant sobre l'asfalt, el canvi de so quan entres en un túnel, les fulles dels arbres.

Sons que podem identificar a la vegada : el so de les rodes a l'asfalt, grup de noies parlant, un nen plorant, el clàxon d'un cotxe.


El silenci seria l'únic element que no pertany a l'entorn ja que durant el trajecte passo per llocs molt transitats on no hi ha tranquil.litat.
Per finalitzar afegiré, que aquesta activitat és molt interessant ja que arribes a prendre consciència de la quantitat de sorolls que fem sense adornar-nos i és quan estàs en un silenci absolut, l’únic moment del dia que et dones conte de la quantitat de contaminació acústica que ens envolta durant els nostres exercicis rutinaris. Per tant, no som conscients de tots els sorolls que escoltem diàriament perquè ja estem acostumats d’ells.


Ja no hi ha excusa de realitzar un bon treball

30 d'Octubre 2009

Vam començar la classe de seminari amb dos contes:

El primer conte va ser el de la Judit i ens va explicar “La rateta que escombrava l'escaleta”. Aquest és un conte popular amb un final tràgic però Judit va creure convenient canviar el final perquè ens va dir que amb nens tan petits els finals han de ser més feliços, així que va finalitzar el conte afegint que la rateta presumida i el gat es van casar perquè aquell gat era vegetarià.

El segon conte va ser el de l'Arantxa i ens va explicar “La tortugueta Robie”. Aquest conte no l'havia escoltat mai. Va ser una mica curt però Arantxa el va explicar amb dibuixos que ella havia fet. Així que és una altre manera original d'explicar un conte.

Un cop finalitzat els contes, jo vaig tindre que exposar el treball de l'entorn sonor, el qual penjaré en una altre entrada. Però el que vull afegir és que ha sigut una activitat satisfactòria per poder-me adonar de la quantitat de sons que escoltem cada dia i nosaltres quasi no fem cas que en un llarg temps serem els primer perjudicats.

També vam analitzar, en quant a forma, els treballs que varem fer del llibre “educació i vida quotidiana” i ens van donar uns passos a seguir per tal de realitzar correctament els nostres treballs.

Per tant, en la portada d'un treball ha d'aparèixer :

-Títol i subtítol
-Nom de l'alumne
-Classe
-Nom del mestre
-Grup de la classe al qual pertanyem
-Nom de la facultat
-Curs


Alhora de realitzar un índex, els passos a seguir són els següents:

-Apartats i subapartats, aquests últims han d'aparèixer més a dintre que els apartats.
-No fa falta posar l'abreviatura “pàg”
-Només es posa la primera pàgina de cada apartat o subapartat.
-La pàgina 1 és l'índex, així que mai es comença posant la pàgina 1 en la primera pàgina del treball escrit.
-Enumerar cada apartat i subapartat.


En quant a la narració del treball, la grandària de la tipografia ha de ser entre 10 i 12 punts, depenent de la tipografia ha utilitzar.

Les cites textuals es posen entre cometes, quan es tracta del mateix llibre a treballar però si posem cites d'un altre llibre, les cites han d'anar entre cometes i a més he d'afegir entre parèntesis el nom de l'autora, i l'any d'edició.
Exemple : "Deixar de ser nen o nena no és cosa d'una sola persona, com podria semblar a primera vista" ( Eulàlia Bosch, 2004).



Una forma correcta de fer una bibliografia és la següent:

Cognom,inicial del nom. (Espai )Any d'edició.Nom del llibre. La ciutat : editorial.
Exemple: Bosch,E. (Any 2004).Educació i vida quotidiana.Vic:Eumo

Si el llibre està escrit per dos autors, posarem en el mateix ordre que surt en la portada del llibre.
Exemple : Novell,V i Bosch, E. (Any 2004).Educació i vidaquotidiana.Vic:Eumo



Per finalitzar, si posem bibliografia d'una pàgina web s'ha de afegir també, entre parèntesis el dia que hem consultat la pàgina.
Per exemple : http://vanessanovell.blogspot.com/ (consultat el 15 d'Octubre).

A partit d'ara, ja no tindrem excusa de presentar un bo treball en quant a forma.

Retoquem les nostres fotografies!


La segona activitat que hem realitzat amb el Gimp va consistir en retallar una zona de la fotografia i jugar amb les opcions que ens dóna el programa per modificar la imatge . Els passos a seguir han sigut els següents :

1) Primer de tot, hem de seleccionar la part de la imatge que volem i anar a la “caixa d'eines” i escollir la opció “seleccionar una zona rectangular”. Un cop hem ja tenim la part de la imatge seleccionada anem a “Imatge” “retallar la selecció” i amb aquesta opció el programa esborra tot allò que queda fora de la selecció. Malgrat que hem retallat la fotografia, també hem de canviar els píxels de la imatge per tal de poder penjar-la en el blog, així que hem d'anar a l'opció “Imatge” “Escalar la imatge” i modificar l'alçada a 350 píxels i l'amplada es canvia automàticament, sempre i quan tinguem l'opció de la cadena seleccionada. Aquesta fotografia la guardem com a Foto 1.

Aquí teniu el resultat de la segona activitat part 1.



En la fotografia, botes de Meritxell


2) Un cop ja hem seleccionat la part de la imatge que volem i modificat els píxels, aquí tindrem que jugar amb les opcions que ens dóna el programa per retocar la fotografia. El primer pas que vaig fer, va ser seleccionar el contorn de les botes amb l'eina del llaç. Un cop vaig fer tota la selecció, vaig anar a l'opció “Selecció” “Invertir” per tal de que hem seleccionés el fons ja que el volia desenfocar , així que vaig anar a l'opció “Filtres” “Desenfoque” “Desenfoque Gaussiano”. Desprès vaig jugar amb la saturació, amb les corbes i a les botes li vaig aplicar un Filtre artístic de brillantor suau. Aquesta fotografia la guardem com a Foto 2.


Aquí teniu el resultat de la segona activitat part 2.





3) En aquesta última activitat, vaig obrir una nova fotografia, ja que consisteix en retallar una part de la imatge. Vaig utilitzar l'eina “Eina de lliure selecció” que es troba en la caixa d'eines i vaig seleccionar el contorn de les noies. Un cop units el primer amb l'últim punt, vaig anar a l'opció “Imatge” “Retallar la selecció” , després per poder esborrar el fons, vaig invertir la selecció amb l'opció “Seleccionar” “Invertir” i vaig utilitzar la goma per esborrar el fons. Un cop el vaig esborrar, vaig utilitzar “l'eina d'omplir” per pintar el fons on vaig utilitzar 2 colors. I per finalitzar el retoc de la fotografia, vaig tornar a invertir la selecció perquè volia modificar a les noies, així que el primer a fer va ser convertir la selecció en escala de grisos amb “Imatge” “Modo” “Escala de grisos” i desprès vaig jugar amb el canal de les corbes per aplicar a la imatge un toc pop-art.


Aquí teniu el resultat de la segona activitat part 3.



En la fotografia, la Marta i la Laura

Descobrim el Gimp,un programa d'edició d'imatges

El primer que vam parlar a classe va ser dels passos que hem de seguir alhora de realitzar una fotografia i són les següents : encendre la càmera (molt important), si tenim una càmera reflex hem de treure la tapa de l'objectiu, enquadrar en quant a zoom, enfocar la imatge a fotografiar i per últim realitzar la fotografia.

Però alhora de realitzar les fotos, també podem fer-ne ús de les opcions que ens dóna la càmera com poden ser jugar amb el temps i l'obturador, ja que depenent de les condicions del lloc on ens trobem per fer la fotografia, caldrà deixar entrar més o menys quantitat de llum per tal de que la fotografia no ens surti fosca.

Unes altres opcions, són per exemple, fer-ne ús de les opcions configurades que ens dóna la càmera, com pot ser fer fotos de nit, focs artificials,etc. Aquestes opcions juguen amb la velocitat i la llum depenent la situació on ens trobem per fer la fotografia.



El dijous a classe vam descobrir un nou programa de software lliure per fer edicions d'imatges, tan serveix per retocar fotografies com per crear unes de noves a partir d'una original i aquest programa és l'anomenat Gimp . Gimp va ser creat com una eina lliure per treballar amb imatges i s'ha convertit en una alternativa al programa Photoshop, ja que té unes característiques molt semblants en quant a les eines del nou programa conegut.




Logotip del programa Gimp

Aquí us presento l'activitat de la meva primera fotografia i explicaré els passos que he realitzat amb el programa Gimp.



En aquesta fotografia apareixen unes companyes de classe.


El primer que vaig fer va ser obrir la fotografia des del programa Gimp amb les opcions "Obre" "fitxer" i vaig seleccionar la imatge. Un cop ja tenia la fotografia en la pantalla li vaig tindre que modificar la base i l'alçada de la imatge per tal de reduir la fotografia per poder-la penjar al meu blog. Per tal de reduir la imatge, vaig anar a les opcions "Imatge" "escala la imatge" i aquí vaig modificar l'amplada a 350 píxels. És molt important que la cadena que tenim al costat estigui lligada perquè d'aquesta manera el programa ens faci un càlcul automàtic de la proporció corresponent a l'alçada.





Dades de la fotografia:
Fotografia original : amplada 3.872 píxels i alçada 2.592 píxels.

Fotografia modificada : amplada 350 píxels i alçada 234 píxels.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

La utilització de les noves tecnologies per vigilar als alumnes

El Gran Hermano se cuela en las aulas madrileñas

Esperanza Aguirre presentarà un nou sistema on els pares podran conèixer les notes,assistències i el comportament dels seus fills en les aules madrilenyes a través d’internet o SMS.

Aguirre va explicar que vol posar les noves tecnologies a l’abast dels pares i que aquest sistema de Información de Centros Educativos (SICE) s'implantarà en 328 instituts d’educació secundaria de la comunitat madrilenya.

A partir de la segona setmana d’Octubre Educació començarà una campanya informativa explicant el funcionament de la nova eina d’espionatge de fills.

Quedarà per veure si aquesta nova eina serà ben vista pels alumnes. Fins quin punt arribarem?

Podeu trobar la notícia sencera aquí

¿Quin conte ens explicaran avui?

23 d'Octubre 2009


La classe del seminari del divendres va ser molt interessant i divertida perquè dues companyes ens van llegir uns contes per nens entre 2 i 3 anys i per tant, nosaltres ens vam tindre que comportar com ho fan els infants d’aquestes edats.


El nom del primer conte va ser El lleó gandul i ens el va explicar Berta. Em va agradar molt la forma que va tindre d’explicar-lo perquè no va llegir el llibre sinó que ens va fer una mena d’interpretació i explicació sobre els animals que anaven apareixent en el conte i a través de preguntes, cançons i sons va ser una altre manera d’aprendre mentre es mira un conte. L’únic que vaig trobar a faltar va ser la narració d’una història on podria haver enllaçat tots els animals del llibre amb el fil d’una breu narració, però tot i així és una altre manera d’interpretar un llibre amb la finalitat d’aprendre nous animals.


La segona companya en llegir el conte va ser Sara i ens va llegir dos : els colors i la samarreta d’en Max. Sara va utilitzar una altre tècnica alhora d’explicar el conte. Ella va seguir un fil de narració però a vegades es perdria perquè no paràvem de fer-li preguntes i per tant era una mica difícil poder continuar amb la historia.


El primer llibre va ser els colors, però el vaig trobar una mica difícil d’interpretar amb nens petits perquè cada cop apareixien més colors i crec que podria haver realitzat una activitat prèvia o durant la narració del conte fent un exercici de barrejar colors per poder comprendre millor el conte.
El segon conte que ens va explicar va ser la samarreta d’en Max i també el vaig trobar una mica complicat per als nens petits perquè el protagonista del conte, que era un conillet, canviava d’escena constantment i apareixien nous personatges.


Per tant, com encara no tenim moltes nocions d’explicar un conte, Loles ens va donar unes pautes per tal d’explicar un conte correctament:


-Sempre és millor explicar un conte que llegir-lo, els nens sempre estaran més atents.
-No hem de tenir límits alhora d’explicar un conte i per tan ens podem aixecar, apropar-nos als nens i molt important utilitzar les mans per expressar-nos.
-Els nens petits necessiten histories molt simples per poder assimilar els personatges. Si ens trobem en la situació de tenir que explicar un conte més complicat,no hi haurà cap problema per simplificar simplificar-lo.
-Podem inventar-nos la historia del conte quan ens trobem en la situació de no recordar com continua el llibre per tal de no trencar la màgia del moment.
-Ens tenim que plantejar abans d’explicar un conte com ho volem fer i per tan hi ha dues maneres:
Explicar el conte sense interrupcions perquè no es trenqui el fil de la narració i un cop hem finalitzat, fer un diàleg amb els nens sobre la historia explicada.
Interactuar amb els nens fent activitats prèvies o posteriors o fent preguntes , ja que aquesta és una altre manera d’ensenyar.
- Augmentar la velocitat de la narració a mesura que avancem amb el conte, ja que cada pàgina és una nova curiositat per als nens.
-La veu del narrador ha de ser tranquil.la i pausada. Mai s’ha de cridar però es pot jugar amb cops d’efecte per fer la narració més divertida.
-Per tenir èxit hem d’utilitzar l’espontaneïtat , simpatia i comprensió.


Una altra activitat que varem comentar va ser l’entorn sonor . Judit i Berta van tindre que exposar els sons i sorolls que escolten en les seves cases i de camí de casa a la universitat.


Aquesta activitat és molt interessant ja que arribes a prendre consciència de la quantitat de sorolls que fem sense adornar-nos i és quan estàs en un silenci absolut, l’únic moment del dia que et dones conte de la quantitat de contaminació acústica que ens envolta durant els nostres exercicis rutinaris. Per tant, no som conscients de tots els sorolls que escoltem diàriament perquè ja estem acostumats d’ells.



La frase que he extret del seminari és la següent : “S’ha de prendre consciencia dels sorolls que fem perquè els demès fan els mateixos sorolls que segurament fem nosaltres.”




Campanya publicitària de l'ajuntament de Madrid

¿Què és una blocosfera?

Una blocosfera es podria definir com la comunitat d’un grup de blocs i els seus usuaris on parlen d’una mateixa temàtica o similar. Gràcies a la participació dels usuaris i dels seus comentaris que van deixant en altres blocs, aquests blocs es poden connectar entre sí de la forma següent :

-A la barra lateral dels blocs, aquests poden tenir un gadget de llista d’enllaços dels blocs que més visita l’usuari.

-Afegir en el teu escrit el blink d’algun blocaire on la informació que has trobat la trobes interessant i per tant la pots comentar.

-Posar algun comentari en un altre bloc informant-li que en el teu bloc vas fer un escrit amb la mateixa temàtica.

Per tant, amb un meme aconseguim l’objectiu de transmetre una informació, és a dir, d’estendre la informació via internet i d’aquesta manera es construeix el coneixement a partir d’una idea bàsica que es llença.El meme, per tant, consisteix en anar passant per diferents blocs on els usuaris aporten les seves reflexions i anar acumulant així més informació sobre el tema a parlar. Però els memes, no són sempre 100% fiables ja que passen per moltes reflexions de moltes persones i per tant els memes seriosos, el de gent especialitzada, seran els que més ens podrem refiar.


A partir de la informació que vam aprendre en la classe de TIC, vam tindre que realitzar una activitat que va consistir en crear la nostra pròpia blocosfera d’una temàtica en concret amb 3 companys de la classe. La nostra blocosfera tracta dels contes infantils i les persones que la vam realitzar varem ser Laia, Jenni, Judit i jo. Vam escollir aquest temàtica perquè vam trobar interessant els temes de que podria tractar i d’aquesta manera aprendre una mica més d’allò que ens podrà servir per un futur com a mestres.

L’experiència ha sigut positiva perquè he descobert un nou món que no tenia molt coneixement. He trobat interessant el fet de buscar informació a través d’uns altres blocs, de saber quines són les opinions i reflexions d’altres persones que parlen de la mateixa temàtica que nosaltres volem tractar. És una forma diferent d’aprendre. He trobat fàcil trobar informació ja que existeixen molts blocs que tracten de contes infantils, però hem trobat una mica de dificultat alhora de trobar informació que parlin sobre la importància de llegir contes. La majoria dels blocs que tracten de contes infantils només trobem, com diu el títol del bloc, contes, però no hi ha molta informació d’altres utilitats que podem extreure dels contes, per tant vam tindre que buscar informació en webs per poder ampliar el nostre bloc, ja que el nostre objectiu era fer un bloc on es pogués trobar informació necessària i també contes per tal de que l’usuari trobés en el nostre bloc una ajuda útil en la seva recerca.

Per finalitzar, afegiré, que varem fer el disseny de la capçelera del nostre bloc, amb el programa freehand, perquè voliem que tot el bloc fos una unitat i d'aquesta manera crear un bloc una mica més màgic, que és un dels objectius en el que consisteix la literatura infantil, on la fantasia i la màgia, a vegades, et guien a moments fantàstics.


El nostre blog el trobareu clickant aquí.

Espero que us sigui d’utilitat i us agradi tant com a nosaltres.