Formació, reflexió i intercanvi d'experiències per a les famílies dels escolars

L'altre dia vaig trobar una notícia molt interessant en la revista de Viladecans publicada en el mes de Novembre i diu així :

"El nou curs escolar també arrenca amb una nova edició de propostes de formació, reflexió i intercanvi d'experiències per a mares, pares i famílies oberta a tothom : els 'Espais de Reflexió' a les escoles bressol municipals i el 'Pla de Formació de Mares i Pares', promogut per les AMPA a través del Pla Educatiu d'Etorn.

Les propostes, que tenen l'0bjectiu d'aportar informació i promoure l'intercanvi i la participació, es concreten en forma de xarrades o tallers, els quals contenen vàries sessions sobre una mateixa temàtica. Els temes tractats donen resposta a les necessitats i inquietuds de les famílies sobre l'educació dels seus fills i filles : el son dels infants, l'adolescència o els límits, l'elecció de les joguines o l'alimentació. Per a més informació, podeu contactar el web municipal www.viladecans.cat "

Aquesta és una notícia que m'ha agradat molt ja que es dóna ajuda a les inquietuds dels pares, una molt bona proposta que han pogut realitzar.

¡Quanta creativitat!

10 de Novembre 2009

L'inici de la classe va començar amb el conte de l'Eli Puig on ens va repartir uns dibuixos d'unes verduretes impreses en paper per tal de que nosaltres poguéssim participar amb el seu conte.

El conte que ens va explicar va ser “la sopa de pedres”, un conte que mai havia escoltat però hem va agradar molt. La manera que va explicar el conte va ser molt divertida perquè el va interpretar amb un dibuixets que havia fet on els anava movent i posant diferents veus.

M'ho vaig passar d'allò més bé perquè les veus que anava interpretant eren molt gracioses, a més, també va ser sons com el del vent, el d'un nen caminar, entre altres, que li va donar un toc especial a la manera de narrar la història. A més, aquest conte acaba amb una metàfora comparant la sopa de pedres que havia realitzat el soldat, protagonista de la història, amb la solidaritat que van tindre els nens del poble alhora de portar-li ingredients al soldat per tal de que la sopa estigués més bona.

Imatge extreta de Germinador Wiki

A més, l'Eli Puig ens va proposar una activitat molt divertida i interessant que va consistir en realitzar un conte tots plegats. L'objectiu de l'activitat va consistir que a través d'unes cartes on sortien objectes, personatges i diferents situacions es tractava d'estimular la nostra imaginació creant un conte tots en comú, on s'havia de lligar la narració del company anterior amb una de les cartes que tu tenies. El més difícil era quedar-te amb l'última carta,on cadascú tenia l'escrit d'un final diferent i que havies de relacionar-lo amb tota la història que havíem explicat entre tots.

L'Arantxa Lordel ens va explicar el conte dels “tres porquets”. Em va sobtar la manera com el va explicar perquè jo l'havia escoltat d'una altre manera i pensava que aquest conte només tenia una versió. Ja veus, el seminari, per tant, és un lloc que pots aprendre molt i descobrir moltes coses de noves.

L'Arantxa va portar unes cartolines on apareixien dibuixats els porquets i les seves respectives cases, però va donar la casualitat que la Laura, una altre companya de classe, portava en aquell moment tres pelutxos de porquets i un llop, jo em vaig quedar sorpresa i em vaig posar a pensar que, a vegades, la vida ens dóna moltes situacions sorprenents i aquesta va ser una d'elles. Així que els pelutxos van ser els protagonistes del conte on diferents companys van ajudar a l'Arantxa a explicar el conte donant vida als ninots.

L'última activitat va ser la de la Berta i la Sara on ens van presentar una notícia del Periódico del 20 d'octubre. La notícia tracta d'ampliar l'ensenyança obligatòria fins els 18 anys, comenta Ángel Gabilondo, ministre d'educació,en la notícia que ens van exposar al seminari. Però el nou sistema educatiu que volen implantar és molt rígid i per tant no ocorrerà de manera immediata, així que haurà de passar un cert temps fins que l'implantin. A més, van fer comparatives amb uns altres diaris i en el diari el País del 30 d'Octubre, afegeix que durant l'edat dels 16 als 18 anys, es podrà realitzar la nova ensenyança obligatòria a temps parcial per tal de que puguin estudiar i treballar alhora.

Ens van comentar que a les sortides de les escoles s'han fet enquestes als joves però aquests no hi estan d'acord, una opinió oposada a la que pensen els adults.

La frase del seminari d'avui és : “Nosaltres, com a futurs mestres,també hem de treballar la nostra creativitat i deixar-la volar.”

Il·lustració de Pablo Bernasconi

¿ Cóm són els nostres blocs ?

06 de Novembre 2009

Avui vam començar el seminari explicant com es dividirà la setmana de pràctiques, en les activitats que haurem de realitzar durant la setmana del 16 al 20 de Novembre. La Loles ens ha lliurat un llibret on explica molt bé en què consistirà cada activitat i els objectius dels mateixos. Una setmana que pot ser molt divertida i el més important, molt interessant per a la nostra carrera.

Quasi tota la sessió del seminari d'avui l'hem dedicada a presentar els nostres blocs. Hem sortit un a un i hem anat presentant el nostre bloc : les etiquetes que teníem, les plantilles que utilitzàvem, el tipus de tipografia si era la correcte o no, les diferents entrades que anem posant, etc. D'aquesta manera, hem après noves coses per poder millorar els blocs i una nova aportació que hem de fer és el de posar un nou gadget amb enllaços d'interès. També estaria interessant, posar una foto en el nostre perfil per tal de que sigui més fàcil als professors reconèixer el bloc de l'alumne i per últim, quan realitzem entrades del diari haurem d'etiquetar aquestes depenent de les activitats que s'han realitzat en l'aula, com per exemple l'entorn sonor, notícia d'actualitat educativa o narració d'un conte.

Així que ara tindrem que millorar els nostres blocs, ja no hi excusa!!

El PowerPoint, un programa per fer presentacions

Logotip del PowerPoint

Fa temps que s'utilitzen programes o aparells electrònics alhora de realitzar una classe o fer una presentació d'un tema a exposar. Un dels programes més utilitzats és el PowerPoint, però aquest s'ha fet utilitzar d'una manera incorrecte alhora de fer la presentació d'un treball ja que per costum, utilitzen el programa per anar llegint el que apareix en les diapositives i no pas com a suport del tema a exposar.

Les presentacions amb diapositives en l'àmbit de l'educació les podem utilitzar per transmetre d'una manera ordenada i esquematitzada la informació que volem transmetre i una altre característica a destacar alhora de realitzar presentació amb aquest mètode és perquè motiva, emociona i interactua amb el transmissor.
Els avantatges més rellevants del programa PowerPoint són :

• L'alumne té com a guia la pantalla amb les diapositives on apareixen esquemes, imatges i sons per fer més intel·ligible la matèria.
  
• Hi ha més facilitat alhora de prendre apunts.
  
• Utilitzar elements multimèdia com el so, vídeo o animacions.

Però aquest programa també té desavantatges sinó s'utilitza una bona metodologia a utilitzar, com pot ser :

• Utilització de molta informació que pot provocar confusió en llegir-la.
  
• L'orador llegeix el PowerPoint i per tant la utilització de l'expressió oral es queda limitada.
  
• Si el projector no té una bona qualitat, s'haurà d'utilitzar poca il·luminació i per tant influeix negativament alhora de prendre apunts.
  
• La utilització de diapositives molt cridaneres que pot causar ignorància a l'orador.

Hi han diferents metodologies, molt recomanables, que es poden aplicar alhora d'utilitzar el programa PowerPoint, com pot ser demanar als alumnes que ajudin a cercar les imatges o sons per les diapositives de les següents classes, on d'aquesta manera el nen mentre fa la recerca, està aplicant un mètode d'aprenentatge. Una altre bona tècnica, és la utilització del programa per poder explicar contes, ja que durant la narració es poden anant ensenyant els personatges, paisatges, sons que es van explicant, ajudant d'aquesta manera a que el nen presti més atenció i pugui seguir amb més facilitat el fil de la narració.

Per tant, les conclusions que he extret de la lectura de Jordi Simón sobre el programa PowerPoint, és que s'ha de fer una bona utilització del programa, utilitzant la menys quantitat possible de lletres alhora de realitzar una presentació i ajudant-la millor amb la il·lustració d'imatges per tal d'ajudar al transmissor a donar pistes del tema a tractar. Una tècnica que utilitzaré alhora de realitzar la meva exposició.
Peró aquest programa, pot ser una eina molt interessant i creativa sempre i quant la metodologia a utilitzar sigui interessant per l'alumne i el motivi en el seu aprenentatge.

¿Qui no es resisteix a un dolç?

Asseu a un nen davant d'un núvol de caramel i digues-li que si s'espera 30 minuts sense menjar-se'l li donaràs, apart del que ja té, un altre més.

¿ Quant creus que aguantarà ? Vegem-lo...

¿ Qui ets tú ?

La Gemma, es troba en aquesta edat on encara la joventut primera no ha desaparegut. Podria dir, que es troba en plena etapa de la maduresa, una bona edat per a replantejar-se la vida i suposo que ja ho ha fet, per això ha començat aquest any la facultat.

La seva alçària no és massa alta, podria dir que és una noia baixeta i prima. La seva cara és arrodonida i dolça i els seus ulls, ni grans ni petits, són castanys i riallers. Normalment porta unes ulleres de color groc com la llimona, les quals li donen un toc divertit a l'expressió de la seva cara. Els seus cabells curts i llisos, a vegades amb alguna ondulació que li formen a la part davantera de la cara, són de color castany clar i mai els porta recollits. Quant a la seva forma de vestir, tant porta pantalons com faldilles, colors alegres o més apagats, botes o bambes,per tant el seu estil és informal, això si, suposo que no li agrada molt la roba esportiva per cada dia ja que encara no l'he vist vestida d'aquesta manera.

M'agradaria destacar de la Gemma que sempre està rient, compartint alegries amb els demès. És una noia simpàtica i extravertida, ja que sempre està disposada a ser una de les primeres quan es demana voluntaris a les classes.

Per finalitzar, voldria afegir, que no la conec massa però em sembla que és una noia dolça i molt enamoradissa, d'un gran cor i molt transparent. La seva delicada i suau veu em recorda la brisa del mar i em dóna tranquil.litat quan l'escolto.

Retrat de Gemma Lorda Carreño

Dibuix d'Ana Belén Ramón

¿On són les meves claus?

03 de Novembre 2009

El dia del seminari d'avui, va ser molt extens perquè vam exposar molts treballs que s'havien d'exposar avui.

L'inici del seminari va començar amb un conte que vaig explicar jo. El conte va ser “ La castanyera”. Aquest conte tracta del dia en que la castanyera va anar al bosc ha collir castanyes i és va confondre en agafar cargols i no pas castanyes.
He volgut jugar amb la participació dels companys de classe i les cançons alhora d'explicar la història per poder realitzar, d'aquesta manera, un altre forma d'explicar un conte i així mantindre als companys intrigats per tal de no perdre l'interès per la narració ja que la seva participació els mantenen atents i participen a la continuació del fil de la història.

Aquí us poso la història de “la castanyera” per si algú la vol per anar fent recopilacions de contes i aquest conte diu així:

Quan arriba el temps de collir castanyes... també arriba... la tardor... ni fred, ni calor.

Vet aquí que dalt d´una muntanya hi havia una casa, i dins la casa vivia la castanyera que dormia. La castanyera es va despertar i es va començar a vestir: primer la camisa, que li anava petita. Després, la castanyera es va posar la faldilla, que li feia campana. Finalment, la castanyera es va posar les sabates, que li feien cloc-cloc.

Un matí, la castanyera amb un mocador al cap, va sortir de casa seva i va anar al bosc amb un cistell penjat al braç. Sabeu que li va passar? va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:

-oh! quantes castanyes!!! que estic contenta! i es posa a collir castanyes.

I vinga collir castanyes!

- castanya ... al cistell! - castanya ... al cistell! Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta, va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Llavors va agafar les castanyes del cistell i... - Ah!!! i les castanyes? - On són? El cistell era ben buit. totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar i va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava ...

- Castanyes, on sou? Ningú no contestava. les castanyes no hi eren. En aquell moment es va posar a ploure i entre les gotes que rebotien a terra, la castanyera va veure, tot d'una una castanya que caminava.
-Com pot ser?les castanyes no caminen pas! -Oh! i una altra castanya que també camina! però, si tenen banyes i tot!

-Què he fet! he collit cargols i no pas castanyes!

-Hauré d'anar al bosc un altre cop! ja cal que corri ...
Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:

-per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu banya" - i si són castanyes, no trauran les banyes. Quan va acabar de cantar la canç'ó va mirar les castanyes i va dir:

-no traieu les banyes?doncs, sou les castanyes!!!

-aquesta vegada l'he encertada!!!!
La castanyera se'n torna cap a la seva paradeta i les va començar a torrar. Amb l'oloreta que feia les castanyes i els crits que anava donant la castanyera dient " CASTANYES TORRADES, CASTANYES TORRADETES, tots els nens i nenes de la ciutat es van apropar a comprar castanyes i com tots estaven molt contents perquè feia molt de temps que esperaven que arrivès la tardor per menjar castanyes, tots plegats van fer una festa.

I sabeu com es diu aquest dia?. Doncs aquest és el dia de la castanyada.

I conte, contat, aquest conte s'acabat

il·lustració d'Elisabet Farrés

La següent activitat la van realitzar l'Arantxa i la Berta i ens van exposar una notícia relazionada amb l'actualitat educativa. El títol de la notícia és el següent : ”Arranca la digitalización de las aulas”, una notícia extreta del diari El País del 4 de Setembre.

Aquesta notícia tracta de les Tic en les escoles on hi ha un programa anomenat Escuela 2.0 que prevé la digitalització de 14.400 aules amb pissarres digitals i portàtils per cada alumne, destinats a 400.000 alumnes i on els professors, per tant, s'hauran de formar per tal de fer-ne ús de les TIC a les seves classes.

També l'Arantxa i la Berta van fer recerca d'unes altres notícies relacionades amb les TIC en les aules i les van llegir al seminari, per tal de fer-nos veure que ja hi han escoles on les TIC ja s'estan aplicant.

Ens van proposar realitzar una activitat interessant, on vam tindre que exposar idees en contra i a favor sobre temes com, per exemple, la distracció dels infants davant l'ordinador. Aquí ens van posar tots d'acord que és una bona idea que des de petits es vagin integrant amb les noves tecnologies, on un punt a favor és que no hi haurà una despesa tan gran en diners relacionats amb el material escolar però que s'han de fer activitat dinàmiques amb els nens per tal de que aquests no es distreguin.

Un altre tema que ens van proposar debatre va ser la formació del professorat respecte a les noves tecnologies i varem comentar que quan s'implica fer canvis i realitzar un esforç per fer cursos fora del teu horari de treball per tal d'aprendre el bon funcionament de les noves tecnologies, dóna mandra.
Loles, ens va aclarir, que la integració de les noves tecnologies no substituiran pas, el llibre i el llapis, sinó que són noves tècniques que poden afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

La tercera activitat la van realitzar la Cristina i l'Arantxa i ens varen presentar una altre notícia relacionada amb l'àmbit educatiu. El títol de la notícia va ser el següent : “¿Enseñanza infantil en condiciones?”.

Aquest redactat tracta d'una carta que escriu una mare al diari El Periódico el 22 d'Octubre. El contingut d'aquesta carta tracta de la queixa col.lectiva d'uns pares degut a la falta dels serveis que realitzen els auxiliars en l'escola CP Hispanidad en el primer curs d'ensenyança infantil. L'escrit d'aquesta queixa és principalment la lluita que tenen amb la DGA, ja que aquests no volen subvencionar a l'escola oferint els serveis d'una auxiliar perquè el nombre d'alumnes en P3 no arriba als 42 nens i per tant quan un nen requereix l'ajuda de la mestre per anar al servei, per exemple, la classe es queda sense professora deixant als alumnes sols en aquell moment.

L'activitat que ens van proposar a fer relacionat amb el tema de la notícia, va consistir en repartir uns paperets on et deien el paper que havies de fer, com per exemple, el director, el subdirector, l'ajudant de la mestre, o fer el paper de pares d'un nen amb problemes d'esfínter, i defensar, d'aquesta manera, la teva posició respecte al paper que t'havia tocat.

Durant l'activitat van aparèixer diferents temes a debatre i un d'ells que vaig trobar molt encertat va ser que de vegades, en les escoles, hi han nens amb problemes, com pot ser l'autisme, per exemple, i ets pots estranyar de com pot ser, que de vegades no donin suport d'ajudes a les escoles. Però l'origen de que les escoles no rebin aquestes ajudes, moltes vegades prové dels pares, ja que aquests no porten al nen a fer-li un diagnostic perquè no volen veure la realitat i sense aquest diagnostic les escoles no poden rebre subvencions.

Al finalitzar l'activitat Loles ens va comentar, respecte la notícia de no donar subvencions si no hi han més de 42 alumnes, que moltes vegades, trobar la línia de tall és molt difícil i per tan s'ha de posar un límit concret, és a dir que s'ha de marcar una línia que a vegades és molt difícil de concretar i no sempre tothom estarà a favor d'aquesta decisió.

La quarta activitat va ser l'entorn sonor de Berta on quasi el 90% de sons que escolta en la seva casa provenen d'aparells tecnològics. I la conclusió que va arribar Berta sobre l'activitat és que en la seva casa hi han massa sorolls i quan de veritat s'adona de la tranquil.litat i pot percebre el silenci absolut és quan apaga l'ordinador i es va a dormir.

L'Arantxa també li va tocar exposar l'activitat de l'entorn sonor i va arribar a la mateixa conclusió que la Berta, on ens va comentar que al anar-se a dormir es quan s'adona de la contaminació acústica que ens envolta durant el dia.

Per finalitzar la classe, vam realitzar una activitat molt divertida que ens va proposar la Loles. Aquesta activitat se li va ocórrer al escoltar un dels sons de l'entorn sonor de l'Arantxa, on les claus van ser les protagonistes de l'activitat. Així que tots vam ficar les nostres claus ,que portàvem a sobre ,en una bossa i l'activitat va consistir en esbrinar ,amb els sons que feien les claus al xocar , de qui eren les claus que escoltàvem i és clar, nosaltres no veiem les claus, només les escoltàvem. Va ser impressionant quan dues persones, quasi sense escoltar massa els sons que feien les claus, van reconèixer molt ràpidament les seves claus.
Per tant, l'objectiu de l'activitat va consistir en que moltes vegades no ens adonem de molts dels sons que escoltem però els tenim tan assimilats que els podríem reconèixer només en escoltar-los, com ha passat en l'activitat de les claus.

La frase del dia d'avui és : “ Moltes vegades no som conscients de molt dels sons que escoltem però els reconeixem al escoltar-los perquè els tenim assimilats.”

Fotografia de Jose Lipanes